MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13468 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-09-12
Bases de dades: Sciència.cat

Cases i Loscos, Lluïsa, Inventari de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Barcelona, Fundació Noguera (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 24, 27, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 37), 2001 - 2019, 9 vols.

Resum
Revisió completa de l'Índice Cronólogico Alfabético de Josep Maria Madurell i Marimon, inventari que fins al dia d'avui s'utilitzava per l'accés a la documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

El primer volum conté una valuosa introducció a càrrec de Laureà Pagarolas, director tècnic de l'arxiu, on és explicada la història d'anteriors inventaris, la transcendència de la documentació medieval descrita, redactada per 274 notaris, i la metodologia emprada. El segon volum descriu quasi 8.000 volums escrits per 291 notaris renaixentistes. Els volums tercer i quart, corresponents al segle XVII, inclouen 350 notaris i 9.155 registres notarials. El quart volum presentació, en la qual es remarquen els trets característics de la documentació notarial posterior a la Nova Planta, tant a nivell de redacció del document com de característiques formals, amb els canvis fonamentals que suposaren la introducció del paper segellat el 1715 i les disposicions borbòniques de 1736 i 1755. Els volums cinquè i sisè, corresponents al segle XVIII, inclouen 270 notaris i 5.975 registres. El volum setè abraça el període comprès entre 1801 i 1862, data que coincideix amb la promulgació de la Llei orgànica del notariat. A partir d'aquest setè volum, s'inclouen els protocols de Badalona. En aquesta etapa els índexs alfabètics d'atorgants, ja sistemàtics i regulars, es complementen, com a norma general i a partir de 1849, pels índexs cronològics, que contenen el número d'instrument, la data (mes i dia), el nom de l'atorgant o atorgants, la seva naturalesa, el seu veïnatge i el tipus d'instrument. El castellà va prenent força en el decurs del s. XIX, enfront d'un català que recula, sobretot per les noves disposicions legals que intentaven foragitar l'ús oral i escrit de les llengües no oficials de totes les manifestacions de la vida social. Augmenta la forta presència dels testaments tancats, que s'havia generalitzat en el decurs del segle XVIII. L'ocupació francesa de 1808-1814, i els seus efectes, com l'increment de la pressió fiscal i d'un seguit de detencions de notaris i de canvis normatius sobre la pràctica notarial, obliga molts notaris a abandonar la ciutat. Durant aquells anys es produïren canvis en la pràctica notarial com ara el fet que cada instrument s'inicia en un plec independent, o les noves validacions afegides al paper segellat o les notes marginals, escrites en francès.

Els notaris es presenten per ordre cronològic dins del segle, mentre que la seva producció interna segueix l'ordre lògic de gènesi. Després dels elements descriptius habituals (títol del registre, dates extremes, format i foliació, i enquadernació i conservació), la signatura topogràfica la composen dos números, un referit al notari i l'altre al registre en concret. Tanquen cada volum un primer índex cronològic de notaris, i un segon alfabètic de notaris, necessari per a la seva localització a l'inventari.

Conté:
* 1 (2001): Segles XIII-XV, 448 pp.
* 2 (2003): Segle XVI, 644 pp.
* 3 (2004): Segle XVII (1601-1650), 431 pp.
* 4 (2006): Segle XVII (1651-1700), 455 pp.
* 5 (2009): Segle XVIII (1701-1750), 343 pp.
* 6 (2009): Segle XVIII (1751-1800), 450 pp.
* 7 (2012): Segle XIX (1801-1862), 460 pp.
* 8 (2013): Segle XIX (1863-1900), 491 pp.
* 9 (2019): Segle XX (1901-1940), 622 pp.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Arxius
Documentació
Notariat
URL
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (II)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (III)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (IV)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (V)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VI)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VII)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VIII)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (IX)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (I)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (II)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (III)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (IV)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (V)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VI)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VII)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VIII)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).