MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13449 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-02-27
Bases de dades: BBAHLM

Barral i Altet, Xavier, "Arquitectura i art de conquesta al Mediterrani: el contraexemple de Jaume I (1208-1276) i el silenci del Llibre dels feits", dins: Ferrer i Mallol, Maria Teresa (ed.), Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 91), 2011, vol. 1, pp. 783-809.

Resum
L'autor analitza el pes de l'arquitectura i l'art de conquesta en la figura de Jaume I i en el Llibre dels feits i observa que, a diferència del cas d'altres reis de la Mediterrània medieval, no es pot constatar ni un interès del Conqueridor per les realitats monumentals del seu temps ni per exportar la identitat catalana als territoris colonitzats.
Matèries
Jaume I
Història de l'art
Història
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).