MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13401 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2022-01-28
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Arnau, BBAHLM

Trenchs Òdena, Josep, Documents de Cancelleria i de Mestre Racional sobre la cultura catalana medieval, a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol (coord.), Teresa Huguet, Miquel Raufast, Esther Redondo, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 88), 2011, 658 pp.

Resum
Edició dels materials inèdits reunits per Josep Trenchs Òdena (1942-1991), sobre història de la cultura, especialment de la cultura escrita, en les seves recerques a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA). Conté sobretot regestos però també edicions de documents, dels segles XIII i XIV, principalment relacionats amb la casa reial catalanoaragonesa. Inclou una biobibliografia de J. Trenchs (pp. 7-23), a cura de M. T. Ferrer.
Matèries
Història de la cultura
Documentació
Arxius
Notes
Informació de l'editor
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=GJCRDgAAQBAJ​&lpg=P ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).