MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13371 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat, BBAHLM

Iglesias Fonseca, J. Antoni, "Uno de los testimonios conocidos más antiguos de un Bestiari en catalán (Arxiu Històric de Girona, colección de fragmentos)", dins: Frajedas Rueda, José Manuel - Dietrick Smithbauer, Déborah - Martín Sanz, Demetrio - Díez Garretas, Mª Jesús (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond (Valladolid, 15 al 19 de septiembre de 2009), Valladolid, Asociación Hispánica de Literatura Medieval - Ayuntamiento de Valladolid - Universidad de Valladolid, 2010, vol. 2, pp. 1047-1054.

Resum
Documentació d'un membra disiecta amb un bestiari català, probablement el més antic que es conserva en aquesta llengua, i resum sobre la història i documentació dels bestiaris catalans.
Matèries
Manuscrits
Documentació
Doctrina moral - Bestiari
Notes
Una breu presentació divulgativa a Iglesias Fonseca (juny 2005), "Un investigador ens presenta un ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).