MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13335 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-01-11
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Vilanova, Arnau de, Tractat sobre l'amor heroic, a cura de Michael McVaugh [introducció i edició del text llatí] i Sebastià Giralt [traducció catalana i notes], Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino, 7), 2011, 81 pp.

Resum
Edició del text original llatí i traducció catalana en pàgines oposades, acompanyades d'un extens estudi, de Arnau de Vilanova, Tractatus de amore heroico, el primer tractat llatí de què és té constància dedicat monogràficament a l'amor hereos o amor heroicus. Així s'anomenava en la medicina medieval la malaltia de l'amor-passió, de la qual parlaven els poetes medievals i que es considerava potencialment mortal. El tractat d'Arnau explica les causes els símptomes d'aquesta malaltia d'acord amb les teories mèdiques de l'època i proposa alguns remeis per curar-la.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina - Pesta i altres malalties
Traduccions
Català
Edició
Llatí
Medicina - Psicologia i psiquiatria
Notes
Informació de l'editor .
Recensions:
* A. Carré, a El Punt Avui, 5-IV-2012 .
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Tractatus de amore heroico Completa.
Conté traduccions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Tractatus de amore heroico [català] Completa.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).