MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13318 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2012-01-14
Bases de dades: Sciència.cat, Llull

Llull, Ramon, Llibre dels articles de la fe - Què deu hom creure de Déu - Llibre contra Anticrist, a cura d'Antoni Joan Pons i Pons, Jordi Gayà Estelrich i Gret Schib Torra, 2a ed. revisada, Palma, Patronat Ramon Lull (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, 3), 1996, 166 pp.

Resum
Aquest volum ofereix tres exposicions de la fe cristiana que daten de diferents èpoques de la producció lul·liana. La primera (1296), inèdita en la versió catalana, és una de les obres lul·lianes més copiades i impreses; presenta sistemàticament els articles de la fe. La segona (1302), inèdita fins ara, pretén fornir als laics que van entre musulmans de les armes doctrinals necessàries per defensar la fe cristiana. La darrera (1275-76) vol mostrar que les raons necessàries de Llull també podrien ser una arma efectiva contra les temptacions de l'Anticrist.
Matèries
Llull, Ramon
Religió - Teologia cristiana
Fonts
Català
Edició
Conté edicions de
1.Llull, Ramon (1232 – 1316), Llibre dels articles de la fe
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).