MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13251 (07 / October / 2024)

Darrera modificació: 2021-11-19
Bases de dades: Sciència.cat, Oc

Larghi, Gerardo, "Daude de Pradas trovatore, canonico e maestro (...1191-1242...)", Cultura Neolatina, 71 (2011), 23-54*.

Resum
La vita di Daude de Pradas era mal nota, ma ricerche archivistiche ci consentono ora identificare il trovatore con il testimone che, a partire dal 1191, sottoscrisse alcuni documenti relativi ai monasteri cistercensi di Bonnecombe et Bonneval. Conobbe uc Brunenc e Bernart de Venzac ed attorno al 1196 potrebbe aver incontrato Gui d'ussel. Legatosi nel corso degli anni agli ambienti antieretici, nel 1214 fu nominato canonico della cattedrale di Rodez e ben presto fu dotato di titolo magistrale. Dotato di talento poetico e anche di competenze scientifiche, affiancò alla ideazione delle poesie liriche, anche la scrittura di un trattato sugli accipitri (il Roman dels auzels cassadors) e di un'opera sulle quattro virtù cardinali. Divenuto canonico di Maguelone partecipò alla fondazione della Facoltà delle arti a Montpellier. Le sue tracce si perdono dopo il 1244. Il suo omonimo nipote ne prese il posto nel capitolo di Rodez.
Matèries
Trobadors
Biografia
Poesia didàctica i moral
Veterinària - Falconeria i caça
Documentació
Notes
Vegeu Chambon (2015), "Gui Ussers (1195, 1196) et ...".
URL
https:/​/​www.academia.edu/​3279874/​Daude_de_Pradas_tr ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).