MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13173 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-23
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners

Badia, Lola (ed.), Poesia catalana del s. XIV: edició i estudi del 'Cançoneret de Ripoll', Barcelona, Quaderns Crema, 1983, xviii + 350 pp. + [8] pp. de làm.

Resum
El terme Cançoneret de Ripoll designa el conjunt de divuit poesies catalano-occitanes, acompanyades per una gran part de les Regles de trobar de Jofre de Foixà i dos tractadets anònims sobre mètrica i versificació, que ens ha transmès un manuscrit fragmentari inclòs en el volum 129 del fons de Ripoll de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El treball de Badia analitza amb detall aquesta col·lecció de textos poètics i en proposa, a partir del conjunt de dades històriques dels poetes transcrits, una cronologia aproximada que oscil·la entre els anys 1324 i 1358, en relació amb l'entorn de l'infant Pere d'Aragó (1305-1380).
Matèries
Lírica
Edició
Manuscrits
Notes
Informació de l'editor .
Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1977.
Conté edicions de
1.Bolquera, Capellà de, Li fait Dieu són escur
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).