MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13085 (09 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2023-07-25
Bases de dades: Sciència.cat

Piquer Ferrer, Esperança, Censos de población del territorio de Barcelona en la década de 1360, prefaci de Xavier Tarraubella i Mirabet; pròleg de Joan Miralles i Montserrat, Tübingen, Max Niemeyer (Patronymica Romanica, 22), 2005, vi + 236 pp.

Resum
Edició de censos de població de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, fets arran de la guerra de Castella, en els quals sovint s'esmenta l'ofici dels individus.

Of the lists of taxpayers and other persons compiled by the city of Barcelona in the 14th century, only very few have come down to us. This volume contains the oldest extant examples, stemming from the 1360s. They comprise (a) tax surveys (talles) in the various urban districts of Barcelona, listing the names of the inhabitants and the taxes levied on them, and (b) a list of inhabitants (fogatge) from the surrounding areas of the city, the territori de Barcelona, in which the information on the persons living there served as the basis for counting the number of households (focs).

En la Catalunya de la década de 1360 se realiza una intensa presión fiscal por parte del rey catalano-aragonés, motivada por la apremiante necesidad de hacer frente a los elevados costos que conllevan las constantes guerras que el monarca catalán mantiene con el rey de Castilla. Esta fuerte fiscalidad estatal provocará la aparición de un nuevo impuesto: los "fogatges" o censos de la población contribuyente. El mecanismo de recaudación se realizaba en dos fases: la primera, confeccionando un censo general o "fogatge" donde se estipulaba la suma total a pagar por territorio y en el cual aparecen los nombres de los contribuyentes como meras indicaciones para hacer el recuento, y la segunda la del repartimiento real de esa suma entre los ciudadanos que generó la creación de un nuevo documento denominado "talla" donde aparecía no sólo el nombre del contribuyente, sino también la suma que éste tenía que pagar al Estado. La presente edición mostrará ejemplos de ambas tipologías: por una parte, las "talles" parciales de dos barrios de la ciudad de Barcelona (el más popular del »Mar« y el más señorial del »Pi«) y por otra, el "fogatge" de todos los pueblos colindantes a ella que formaban en el siglo XIV el denominado "territori de Barcelona".
Matèries
Història - Economia
Fonts
Antroponímia
Història de la tècnica
Notes
Recensions:
* J. Peytaví a http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000049 ...
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=sYEy91bqdlwC​&lpg=PP ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).