MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib13070 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-11-21
Bases de dades: Sciència.cat

Harris, Nichola E., The Idea of Lapidary Medicine: Its Circulation and Practical Applications in Medieval and Early Modern England (1000-1750), New Brunswick, Tesi doctoral de Rutgers, The State University of New Jersey, 2009, viii + 252 pp.

Resum
This dissertation explores the transmission and circulation of ideas related to a rarely studied aspect of medieval and early modern medicine: the therapeutic application of gemstones. It traces the dissemination of ideas about the healing virtues of "stones" beginning with their Western origins in classical Greek and Roman texts to the manuscript culture of medieval Europe. Then the study continues with a close look at the development of lapidary theory in the print culture of early modern England, especially popular advice manuals. Finally, the dissertation examines the practice of lapidary medicine as it is recorded in a range of archival sources, such as wills and apothecary inventories, as well as in iconographic and archeological evidence found in portraits, woodcuts, and surviving examples of jewelry. The study demonstrates that lapidary theory was part of the orthodox medical tradition of early modern England and that ideas about lapidary healing circulated widely through the use of popular medical advice manuals. Furthermore, it presents evidence that lapidary materials were commonly sold by seventeenth-century jewelers and apothecary shops and were therefore widely available to early modern consumers.
Matèries
Medicina - Farmacologia
Història natural - Minerals
Doctrina moral - Lapidari
Notes
Dir.: Rudolph M. Bell.
URL
http:/​/​hdl.rutgers.edu/​1782.2/​rucore10001600001.ETD ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).