MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12966 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-03-11
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, "The consilia attributed to Arnau de Vilanova", Early Science and Medicine, 7/4 (2002), 311-356.

Resum
Four of the works attributed to Arnau de Vilanova may be considered consilia, which is the name of the genre of texts that expound medical treatments for illnesses suffered by specific individuals. In this paper, I first address the problem of their authenticity within the framework of the so-called "Arnaldian question". The evidence presented here confirms that Arnau de Vilanova was the author of the Regimen podagre and the Epistola ad Bremundum Montisferrarii, while the question regarding the authorship of the Regimen quartane and the Cura febris ethice remains unresolved. This article furthermore documents the degree to which the actual cures prescribed by the physician in the consilia agreed with the doctrinal works of the Galenic tradition. It is explained how medieval university-trained physician had to compete with other practitioners and how they tried to outrival them by applying the doctrines of learned medicine to the individual cases at hand.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Vilanova, Arnau de
Vilanova, Arnau de (autoria dubtosa)
Manuscrits
Història de la medicina
URL
http:/​/​www.jstor.org/​stable/​4130172
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).