MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1293 (26 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-08-12
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners, Translat, Eiximenis, Llull, Altres

López de Baylo, Martín, Aeternae memoriae viri Antonii Augustini, archiepiscopi Tarraconensis, bibliothecae graeca m.s., latina m.s., mixta ex libris editis variarum linguarum, Tarragona, Felip Mei, 1586.

Resum
Inventari de la imponent biblioteca d'Antoni Agustí i Albanell (1517 – 1586), bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona, redactat sota la seva direcció. Els llibres en català figuren sota un epígraf específic (ítems 534-543, ff. 125v-126r de l'ex. de la RBME, on ingressarien els llibres grecs).
Matèries
Història de la cultura
Història del llibre
Biblioteques
Notes
Exemplar a la biblioteca d'El Escorial (sign. 35-IV-24; òlim IV-Q-634, III-S-31 i III-V-25). A la mateixa biblioteca se'n conserva també un altre exemplar (56-VII-30) que conté només els llibres grecs.
Reimpr. dins Antonii Augustini Opera Omnia, vol. 7, Luca, 1766, pp. 28-161.
URL
https:/​/​books.google.es/​books?id=E_VFAAAAcAAJ​&lpg=P ... (reimpr.)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).