MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12885 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-10-16
Bases de dades: Sciència.cat

Lopez Piñero, José Mª (coord.), Estudios sobre la profesión médica en la sociedad valenciana (1329-1898): orígenes históricos del Colegio Oficial de Médicos de Valencia, València, Ajuntament de Valencia, 1998, 342 pp., il.

Resum
Cinco siglos de medicina cubren los diez artículos de que consta este libro, desde poco menos de un siglo después de la incorporación del Reino de Valencia a la Corona de Aragón hasta la formación del Instituto Médico Valenciano a finales del siglo XIX. Obra publicada en conmemoración del primer centenario del Colegio Oficial de Médicos de Valencia.

Conté (entre d'altres):
* La profesión médica en una sociedad medieval / Luis García Ballester · 19-56
Matèries
Història de la medicina
Notes
Amb articles de José María López Piñero, Luis García Ballester, Vicent Lluís Salavert i Fabiani, José Luis Fresquet Febrer, María Luz López Terrada, José Pardo Tomás i Juan A. Micó Navarro.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).