MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12733 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-09-06
Bases de dades: Sciència.cat

Núñez Espallargas, Josep M. - Servat Susagne, Jordi, "El Llibre de geometria d'Abraham Bar Hiyya en l'ensenyament de la matemàtica", dins: Grapí Vilumara, Pere - Massa Esteve, M. Rosa (eds.), Actes de la II Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament Antoni Quintana i Marí (Barcelona, 19 de novembre de 2005), Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2007, pp. 97-103.

Resum
"Fins i tot en l'ensenyament tant elemental com secundari de les principals etapes de l'evolució de les matemàtiques, és util referir-se a obres com el Hibbur ha-Meshihah we- ha-Tishboret (Tractat de mesurament i de càlcul), del barceloní del segle XII Abraham Bar Hiyya, traduït al català per Josep M. Millàs i Vallicrosa i publicat el 1931 amb el títol de Llibre de geometria; presentat aquell autor i les seves obres principals, encaminades a introduir ciències humanes en l'explicació de l'herència cultural jueva, els autors ens recorden que l'obra que ens ocupa fou traduïda al llatí el 1145 com a Liber embadorum; era un llibre sobre agrimensura, del qual són resumides les quatre parts o capítols amb l'ajut de figures, exclusivament dedicades a la medició i al repartiment proporcional de terres en casos d'herència o semblants i a base només d'aritmètica i geometria, sense ús de l'àlgebra, cosa que didàcticament serveix per a il·lustrar el pas de l'aritmètica a l'algebra en la ciència d'Occident. [J. Perarnau, ATCA, 28 (2009), 811]
Matèries
Aritmètica i geometria
Agronomia
Divulgació
URL
http:/​/​books.google.es/​books?id=Ud8MKPF_aoAC​&lpg=PA ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).