MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12581 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-12-07
Bases de dades: Sciència.cat

Bisson, Sebastiano, La versione latina del Régime du corps nel ms. Canon. misc. 388 della Biblioteca Bodleiana di Oxford, Tesi doctoral de la Università di Cassino (Scuola di specializzazione per conservatori di beni archivistici e librari della civiltà medievale), 2001.

Resum
La casuale scoperta dell'esistenza di una versione latina del Régime du corps di Aldobrandino da Siena divenne lo spunto per impostare una nuova riflessione sulla figura del medico italiano e sul suo trattato di medicina e igiene, quali premesse indispensabili a comprendere appieno senso e valore della traduzione.
Matèries
Medicina - Dietètica i higiene
Traduccions
Llatí
Manuscrits
Notes
Dir.: Maria Carla Battelli i Stefano Asperti.
Publicació electrònica a Tradlat: Traductions latines d'oeuvres vernaculaires, CNRS-IRHT, amb el títol Una versione latina del Régime du corps di Aldobrandino da Siena (Oxford, Bodleian Library, Canon. misc. 388), i sense modificacions.
URL
http:/​/​www.tradlat.org/​Sebastiano-Bisson-Una-versio ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).