MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib1251 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-14
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Rapisarda, Stefano (ed.), Il Thesaurus pauperum in volgare siciliano, a cura di —, Palerm, Centro di Studi filologici e linguistici siciliani (Collezione di testi siciliani dei secoli XIV e XV, 23), 2001, lxviii + 200 pp. + [2] pp. de làm.

Resum
Edició crítica de la traducció siciliana del Thesaurus pauperum atribuït a Pere Hispà. Amb introducció (pp. v-lxviii), notes, glossari (pp. 167-200) i índex.

Il Thesaurus pauperum, ora attribuito a Pietro Ispano ora ad Arnaldo da Villanova, è uno dei più famosi ricettari medievali. Circolò per corti e Università, e fu lettura obbligata per chiuque esercitasse la medicina practtica. Relativamente all'altezza dell'originale latino, si diffrange nel corso del tempo in una moltitudine di volgarizzamenti "paralleli", in cui il testo si confonde e si altera, specie nei ricettari "professionali" o in quelli "di famiglia", mescolando materiali "autentici" e sovente incorporando materiali allotrî (ricette veterinarie, relazioni di procedimenti alchemici, ricette per la preparazione di colori, confezionamento di mirabilia, scongiuri e formule magiche, ecc.). Se na dà qui la versione in volgare siciliano medievale. [pres. autor]
Matèries
Medicina - Farmacologia
Traduccions
Italià
Edició
Lèxic
Notes
Informació de l'editor
Publicació parcial de Rapisarda (1996), Il volgarizzamento siciliano del ...
URL
https:/​/​www.academia.edu/​4107052/​A_Medieval_Sicilia ...
Conté edicions de
1.Pere Hispà (1210 – 1277); Pseudo-Arnau de Vilanova, Thesaurus pauperum (sicilià)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).