MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12500 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-07-22
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM, Oc

Cabré, Miriam, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, Barcelona - Palma, Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 7), 2011, 422.

Resum
El volum presenta una nova visió de l'obra del trobador més prolífic i de més àmplia influència en la literatura catalana medieval. En les seves planes, que incorporen la recerca més recent sobre la poesia dels trobadors i la història cultural del segle XIII, s'hi estableixen, per primer cop, etapes diferenciades en la producció cerveriniana. Anàlisi completa de la trajectòria poètica de Cerverí que descriu l'evolució estètica del trobador, marcada tant pels estímuls del servei als mecenes com per les tendències culturals coetànies.
Matèries
Història de la literatura
Cerverí de Girona
Trobadors
Lírica
Poesia didàctica i moral
Notes
Ressenyes:
* Coderch (2012), "Review of Miriam Cabré ..."
* Joana Àlvarez, "Cerverí de girona: un trobador al servei de Pere el Gran. Miriam Cabré", Mot so razó, 12 (2013), 73-74.
* Ensenyat Pujol (2014), "Ressenya de Cabré, Miriam ..."
* Simó (2014), "Cabré, Míriam (2011): Cerverí ..."
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).