MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12270 (20 / May / 2025)

Darrera modificació: 2012-05-08
Bases de dades: Sciència.cat

Canovas, Guillaume, "Guillaume Gaubert de Béziers, énigmatique chancelier de l'Université de Médecine de Montpellier (1320-1323)", dins: Heusch, Carlos (ed.), Biterris: Béziers et son rayonnement culturel au Moyen Âge. Actes des XIIes 'Rencontres de Béziers', Centre Universitaire Du Guesclin de l'Université Montpellier III (Paul-Valéry), Béziers, 8 décembre 2001, avec la collaboration de Gérard Gouiran, Besiers - Perpinyà, Ville de Béziers - Presses Universitaires de Perpignan, 2003, pp. 105-142.

Resum
Anàlisi de la figura misteriosa de Guillem Jaubert de Besiers (Guillem de Besiers), un metge aparentment bederrès que va arribar a ocupar les més altes responsabilitats a la Universitat de Montpeller entre la primavera de 1320 i el 23 d'abril de 1323. L'autor intenta dilucidar, amb suggestives hipòtesis, les circumstàncies que haurien pogut conduir al nomenament d'un metge l'única obra coneguda del qual, una Informatio scolaribus suis (una guia deontològica), no presenta l'excel·lència que podria explicar aquella promoció. Probablement, va ser un clergue menor i casat, i un mestre discret de la Universitat des de 1314, almenys.
Matèries
Història de la medicina
Biografia
Medicina - Ètica i etiqueta mèdiques
Universitats i ensenyament
Montpeller
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).