MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12124 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2017-12-22
Bases de dades: Sciència.cat

AA.DD., Encyclopaedia of Islam, 2a ed. [EI2], Leiden, E. J. Brill, 1960 - 2006, 12 vols. + índexs.

Resum
The Encyclopaedia of Islam (New Edition, now also called EI-2) sets out the present state of our knowledge of the Islamic World. It is a unique and invaluable reference tool, an essential key to understanding the world of Islam, and the authoritative source not only for the religion, but also for the believers and the countries in which they live. It embraces articles on distinguished Muslims of every age and land, on tribes and dynasties, on the crafts and sciences, on political and religious institutions, on the geography, ethnography, flora and fauna of the various countries and on the history, topography and monuments of the major towns and cities. In its geographical and historical scope it encompasses the old Arabo-Islamic empire, the Islamic countries of Iran, Central Asia, the Indian sub-continent and Indonesia, the Ottoman Empire and all other Islamic countries.
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Història de la cultura
Arabisme
Notes
1a ed. (EI1): M. Th. Houtsma et al. (eds.), The Encyclopædia of Islam: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples, 4 vols. + 5 Suppl., Leiden: Late E.J. Brill - Londres, Luzac, 1913-1938. Publicada simultàniament en francès i en alemany. Reimpr.: 1987, 1993.
3a ed. (EI3, impresa i online): Krämer - Matringe - Nawas - Rowson (2007-), Encyclopaedia of Islam Three, Leiden, E. J. Brill, 2007-. Informació de l'editor .
Vegeu http:/​/​en.wikipedia.org/​wiki/​Encyclopaedia_of_Islam
URL
http:/​/​referenceworks.brillonline.com/​cluster/​Encyc ...
https:/​/​ketab3.wordpress.com/​2014/​09/​06/​%D8%AF%D8%A ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).