MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12084 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-05-03
Bases de dades: Sciència.cat

Bonner, Anthony, The Art and Logic of Ramon Llull: A User's Guide, Leiden - Boston, E. J. Brill (Studien und Texte zur Geistesgeschichte des Mittelalters, 95), 2007, 333 pp.

Resum
Ramon Llull (ca. 1232–1316), mystic, missionary, philosopher, lay theologian, and one of the founding fathers of Catalan literature, was chiefly known in his own time and in subsequent generations as the inventor of a combinatorial, semi-mechanical method of demonstration, which he called his ‘Art' and which he had developed to free interreligious debate from its fruitless textual base. Most of the extensive modern literature has been dedicated to mapping the foundations of Llull's system, with little attempt to see how he used and combined these foundations to produce actual demonstrations. This book, in a series of explications de textes, tries to explain what kind of demonstrative systems he developed during the two main stages of the ‘Art', how they finally evolved into an adaptation of key aspects of medieval Aristotelian logic, and why the ‘Art' was central to all Llull's endeavors.

Ramon Llull és un dels escriptors més polifacètics de la tradició europea: va ser filòsof, teòleg, lògic, novel·lista, poeta, místic, polemista, missioner..., i va donar cohesió a aquesta extraordinària diversitat, desplegada en unes 265 obres, amb un sistema combinatori i semimecànic de demostració que ell va anomenar «Art». Aquest mètode, al qual Llull remetia constantment el lector a fi que conegués els fonaments del seu pensament, fou desenvolupat per alliberar el debat interreligiós de les bases textuals tradicionals, sempre estèrils, i difongué la fama de l'autor per tot Europa fins al temps de Leibniz. L'extensa literatura moderna sobre l'Art s'ha dedicat sobretot a estudiar-ne els components principals, però hi ha pocs intents d'explicar com els utilitzava i combinava Llull per produir demostracions o «raons necessàries». L'Art i la lògica de Ramon Llull tracta de mostrar quins tipus de sistemes demostratius va desenvolupar Llull durant les dues etapes principals de l'Art, com van evolucionar vers una adaptació d'elements clau de la lògica aristotèlica i per què l'Art va ser central en tots els seus projectes intel·lectuals.
Matèries
Llull, Ramon
Lògica
Lul·lisme
Notes
Recensions:
* J. Perarnau, a ATCA, 27 (2008), 577-579.
* R. Cordeschi, a Physis, 45 (2008), 420-424. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​RecensioneBonner.doc
* J. Gayà, a Studia Lulliana, 48 (2008), 144-146.
* J. R. Welch, a Journal of the History of Philosophy, 47/2 (2009), 313-314. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​Welch_review.pdf
* F. Domínguez, al Jahrbuch für Religionsphilosophie, 8 (2009), 228-233.
* A. Soler, a Estudis Romànics, 33 (2011), 405-406. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​31-R-SolerAlbert.pdf

Trad. cat.: L'Art i la lògica de Ramon Llull: manual d'ús, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 9), 2012, xxvi + 373 pp.
Recensions:
* Fernàndez Clot (2013), "Anthony Bonner, L'Art i la ..."
* R. Friedlein, Zeitschrift für Katalanistik, 26 (2013), 351-356. URL: http:/​/​www.romanistik.uni-freiburg.de/​pusch/​zfk/​26/​ ...
* R. Friedlein, $Llengua & Literatura&, 24 (2014), 231-232.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).