MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib12083 (05 / April / 2025)

Darrera modificació: 2020-08-04
Bases de dades: Sciència.cat

Llull, Ramon, Llibre de contemplació: antologia, a cura de Josep E. Rubio Albarracín, Barcelona, Barcino (Biblioteca Barcino), 2005, 384 pp.

Resum
Hi ha unanimitat a considerar el "Llibre de contemplació en Déu" com un dels textos més importants no només de l'extensa producció del seu autor, sinó de tota la literatura catalana. Per a molts seria, fins i tot, l'obra més destacada de les lletres catalanes. Aquesta valoració es justifica, juntament amb els seus indubtables mèrits literaris, pel seu caràcter de text fundacional: en certa manera Llull obri el món a la cultura catalana en emprar al segle XIII la seva llengua materna com a vehicle de comunicació literària, filosòfica i científica, i és precisament en el Llibre de contemplació on per primer cop el català s'erigeix com a llengua d'alta cultura. Aquest llibre immens, del qual en presentem una antologia, resumeix allò més essencial de la vasta obra posterior de Llull i es pot afirmar que amb el Llibre de contemplació neixen les lletres catalanes, i ho fan amb una obra de referència la importància de la qual s'estén molt més enllà de les nostres fronteres lingüístiques i culturals.
Matèries
Llull, Ramon
Religió - Espiritualitat
Enciclopedisme
Antologia
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.editorialbarcino.cat/​index.php/​llibre-de ...
Recensions:
* J. Martines, a Estudis Romànics, 33 (2011), 464-466.
* Tous Prieto (2010), "Ramon Llull. Llibre de ..."
Conté edicions de
1.Llull, Ramon (1232 – 1316), Llibre de contemplació en Déu
Observacions: Extensa antologia anotada
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València