MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11903 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2011-12-14
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Diepgen, Paul, Studien zu Arnald von Villanova, Leipzig, J. A. Barth (Archiv für Geschichte der Medizin, 3-6), 1909 - 1913, 3 (1909-1910), 115-130 (I) i 188-196 (II); 4 (1910-1911), 369-396 (III); 5 (1911-1912), 88-115 (IV) i 115-120 (V); i 6 (1912-1913), 380-391 (VI).

Resum
Conjunt d'articles al seu temps fonamentals sobre Arnau de Vilanova:
* 1. Diepgen (1909), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Der Lebens- und Bildungsgang Arnalds von Villanova
* 2. Diepgen (1909), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Zur Echtheitsfrage des Breviarium
* 3. Diepgen (1910), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Arnald und die Alchemie
* 4. Diepgen (1911), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Arnalds Stellung zur Magie, Astrologie und Oneiromantie
* 5. Diepgen (1911), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Zur Charakteristik Arnalds von Villanova
* 6. Diepgen (1913), "Studien zu Arnald von Villanova ..." - Zweite Folge
Matèries
Vilanova, Arnau de
Notes
Reimpr. dins Diepgen (1938), Medizin und Kultur: Gesammelte ..., 108-176.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).