MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11896 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-02-13
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau, BBAHLM

Vilanova, Arnau de, Tractatus de humido radicali, ed. Michael R. McVaugh; introd. de Chiara Crisciani i Giovanna Ferrari, Barcelona, Universitat de Barcelona - Fundació Noguera (Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, V.2), 2011, 636 pp., ISBN 978-84-9775-076-7.

Resum
En aquesta obra de fisiologia més que de medicina clínica Arnau aborda temes que ja suscitaven un gran interés dins de la filosofia natural escolàstica, tot explicant minuciosament com la vida, el creixement i finalment la mort són conseqüència de la interacció de la calor natural amb les humitats del cos humà.
Matèries
Vilanova, Arnau de
Medicina
Llatí
Edició
Manuscrits
Filosofia - Filosofia natural
Alquímia
Religió - Teologia cristiana
Notes
AVOMO V.1. Edidit Michael R. McVaugh, et praefatione et commentariis Italianis Anglicisque instruxerunt Chiara Crisciani et Giovanna Ferrari.
Forma part de Vilanova (1975 - <2023>), Arnaldi de Villanova Opera Medica ...
Recensions:
* Giralt (2012), "Ressenya de: Arnau de Vilanova ..."
* Ferragud (2012), "Ressenya de: Arnau de Vilanova ..."
* Perarnau i Espelt (2011-2013), "Ressenya de: Arnau de Vilanova ..."
URL
http:/​/​www.fundacionoguera.com/​libros/​DE%20HUMIDO%2 ...
https:/​/​www.academia.edu/​20605807/​Introduzione_a_Ar ...
Conté edicions de
1.Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Tractatus de humido radicali
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).