MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11868 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-12-10
Bases de dades: Sciència.cat

AA.DD., Les concòrdies de Barcelona del segle XVI = Las concordias de Barcelona del siglo XVI = The 16th-century concordias of Barcelona, Barcelona, Universitat de Barcelona - Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 2007, 4 vols.

Resum
Edició facsímil de les concòrdies dels apotecaris de Barcelona publicades en els anys 1511, 1535 i 1587.

Conté:
* 1. Estudios, en trilingüe:
- M. Ylla-Català i Genís / Presentació
- J. M. Suñé Arbussà / Les concòrdies de Barcelona del segle XVI
- X. Sorní Esteva / El col·legi d'apotecaris de la ciutat de Barcelona, editor de les concòrdies
- J. Corbella / Les malalties del segle XVI a Catalunya. La patologia de l'època moderna. Els malalts
* 2-4: Ediciones facsímiles de las «Concòrdies de Barcelona» publicadas en 1511, 1535 y 1587
Matèries
Medicina - Farmacologia
Facsímil
Fonts
Conté edicions de
1.Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355), Emplastre de Guillem Servent, vol. 2 (Concòrdia de 1511), f. LXXXv
Observacions: «Emplaustrum Guillermi Servitoris secundum Guillermum de Vinario» (text en llatí)
2.Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355), Emplastre de Guillem Servent, vol. 3 (Concòrdia de 1535), f. ***
Observacions: (text en llatí)
3.Servent, Guillem (fl. 1354 - 1355), Emplastre de Guillem Servent, vol. 4 (Concòrdia de 1587), ff. 206v-207r
Observacions: «Emplastrum Guillermi Servitoris ex domino Guillermo de Vinario» (text en llatí)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).