MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11617 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2017-08-01
Bases de dades: Sciència.cat

Cruselles Gómez, José Mª., Comportamiento social y actividad profesional entre los notarios de la ciudad de Valencia (siglo XV), Paulino Iradiel Murugarren (dir.), València, Tesi doctoral de la Universitat de València, 1991.

Resum
Estudio interno del colectivo notarial de la ciudad de Valencia en el siglo XV, atendiendo a las condiciones del aprendizaje, al encuadramiento de sus miembros dentro de la corporación profesional (colegio de notarios), a las circunstancias que presiden la formación de las clientelas notariales y a las relaciones establecidas entre los notarios y los restantes grupos de la sociedad urbana valenciana, con reconstrucción de los grupos familiares y sus estrategias matrimoniales y de sucesión en el oficio de padres a hijos. Las fuentes utilizadas han sido escrituras extraídas de los registros notariales conservados en la ciudad, y en especial en el archivo del reino de Valencia y en el colegio-seminario de corpus christi de dicha ciudad, incluyendo un volumen de apéndice documental donde se recogen regestas documentales referidas a algunos de los individuos y familias más representativas del colectivo analizado.
Matèries
Història - Prosopografia
Notariat
Documentació
Biografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).