MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11608 (11 / July / 2026)

Darrera modificació: 2026-07-04
Bases de dades: Sciència.cat

Bos, Gerrit - Mensching, Guido, "The Black Death in Hebrew literature: Abraham Ben Solomon Ḥen's Tractatulus de pestilentia. Edition of the Hebrew text with introduction, English translation and supplement of the Romance terminology", Jewish Studies Quarterly, 18/1 (2011), 32-63.

Resum
This paper examines the representation and interpretation of the Black Death within Hebrew literature, focusing specifically on Abraham ben Solomon Ḥen's work, Tractatulus de pestilentia. It analyzes historical contexts, previous scholarly contributions, and the unique perspectives offered by Jewish authors during this period of crisis. The findings highlight how these texts contribute to the understanding of the Black Death's impact on societal views on medicine, health, and individual responsibility.
Matèries
Medicina - Pesta i altres malalties
Hebreu
Jueus
Notes
Obra sense data, sense títol i incompleta al ms. únic que la conserva, a Leiden, Bibliotheek der Rijksuniversiteit, Or. 4778 (Warner 40/7), ff. 123v-126v, possiblement copiat el 1484 (Steinschneider datà l'obra en l'any 1349 i li assignà el títol Tractatulus de pestilentia). L'autor era un jueu català, perquè Ḥen equival a Gracià, nom d'una prominent família jueva de Barcelona, i perquè la terminologia no hebrea que conté és catalana.
URL
https:/​/​www.academia.edu/​4777762/​The_Black_Death_in ...
https:/​/​sites.google.com/​site/​gerritbos1/​publicatio ... (preprint)
http:/​/​www.ingentaconnect.com/​content/​mohr/​jsq/​2011 ...
Conté edicions de
1.Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. s. XIV-2?), Ma'amar ha-dever, pp. 42-45
Conté traduccions de
1.Abraham ben Salomó Ḥen [Gracià] (fl. s. XIV-2?), Ma'amar ha-dever [anglès], pp. 45-52
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València