MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11585 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-23
Bases de dades: Sciència.cat

Rich i Abad, Anna, La comunitat jueva de Barcelona (segle XIV), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 1998, 472 pp. + 44 ff. de làm.

Resum
La presente tesis propone como objetivo el estudio de la comunidad judía de Barcelona en el período comprendido entre los años 1348 y 1391 a partir de la documentación notarial custodiada en los archivos notariales de la ciudad. El estudio se centra en los aspectos referentes a la vida cotidiana de los miembros del colectivo judío, especialmente a los socio-económicos. Teniendo en cuenta este planteamiento, el trabajo se ha estructurado en base a cuatro bloques temáticos referentes a la configuración del espacio físico de la judería barcelonesa, la estructura familiar y las relaciones entre linajes dentro del colectivo, el desarrollo socio-profesional de los judíos barceloneses y, finalmente, los aspectos referentes al crédito y el papel desempeñado por este en el marco de relaciones entre judíos y respecto a la sociedad cristiana. La investigación es concluyente cuanto a la visión aportada de la sociedad judía, fuertemente jerarquizada y especializada en los niveles sociales y económicos, a pesar de presentar rasgos de debilidad cada vez mayores ante la sociedad cristiana hegemónica.
Matèries
Història
Jueus
Documentació
Història de la medicina
Notes
Dir.: Antoni Riera i Melis (UB, Geografia i Història).
Ed. en microfitxes: Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, 2 mf.
Vegeu: https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=174222
Publicada a Rich i Abad (1992), La comunitat jueva de Barcelona ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).