MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11291 (20 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2011-02-26
Bases de dades: Sciència.cat

Hurtado Cuevas, Víctor, Els Mitjavila : una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, 2003, 2 vols.

Resum
La familia Mitjavila, originaria de Banyoles, aparece documentada en Gerona, Barcelona y Valencia durante buena parte del siglo XIV. Fue una de las familias de mercaderes catalanes más importantes de la Baja Edad Media y varios historiadores han dado cuenta de sus actividades mercantiles. El objetivo de esta tesis es estudiar con detalle a tres generaciones de la rama barcelonesa de esta familia, insistiendo sobre todo en el análisis de sus negocios a través de una de las más ricas documentaciones que se han podido agrupar de una sola familia de mercaderes de la Barcelona del siglo XIV. Esta documentación, localizada en archivos de Gerona, Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Palermo y Madrid entre otros, se basa principalmente en dos grandes libros de cuentas conservados en el Archivo Capitular de la Catedral de Barcelona. Dichos libros contienen los registros de la activida mercantil de Pere de Mitjavila y posteriormente de su hijo Jaume entre los años 1334 y 1370, es decir, de forma continuada durante 35 años. Un periodo interesante pues incluye los años anteriores y posteriores a la gran crisis de 1348. Cabe mencionar también la transcripción del segundo de estos dos libros y acto seguido la transformación de una contabilidad del siglo XIV es una contabilidad actual. La elaboración de una metodología propia y su aplicación a los registros contables del libro ha permitido cuantificar y ordenar con criterios modernos gran parte de la información económica contenida en el libro así como definir con precisión los instrumentos contables y financieros utilizados. Disponiendo de estos datos, se ha llevado a término un detallado estudio económico que contempla los movimientos de caja, las mercancías objeto de intercambio, los puntos de compra y venta, las cuentas de acreedores y deudores, las pérdidas y ganancias, etc. De esta manera, se obtiene una visión muy aproximada de cómo se desarrolló el negocio mercantil.
Matèries
Història - Economia
Documentació
Biografia
Notes
Dir.: Carme Batlle i Gallart (UB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=300789 .
Publicada a Hurtado (2007), Els Mitjavila: una família de ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).