MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11160 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-10-04
Bases de dades: Altres

Garrido i Valls, Josep-David, Vida i regnat de Martí I, l'últim rei del Casal de Barcelona, Barcelona, Rafael Dalmau (Bofarull, 14), 2010, 368 pp.

Resum
Martí era el secundogènit de Pere el Cerimoniós i com a tal no estava destinat a regnar. Durant anys fou el suport del seu germà Joan I i quan aquest morí sense hereu ell el succeí havent de fer front a tota una colla de problemes de difícil solució: la implicació del Casal de Barcelona en el Cisma d'Occident, les bandositats dins d'Aragó i València, el control de Sardenya... La pèrdua prematura del seu fill, Martí el Jove, significà que amb la mort de Martí I s'extingí la dinastia del Casal de Barcelona, iniciada per Guifré el Pelós més de cinc-cents anys abans.
Matèries
Biografia
Martí l'Humà
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.rafaeldalmaueditor.cat/​coleccions.php?co ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).