MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib11127 (24 / May / 2025)

Darrera modificació: 2014-03-01
Bases de dades: Sciència.cat

Barcia Goyanes, Juan José, Onomatologia anatomica nova: historia del lenguaje anatómico, València, Universitat de València, 1978 - 1993, 10 vols.

Resum
Diccionari històric de la terminologia anatòmica, que inclou més de 5.000 termes (4.799 de procedents del llatí i del grec i 916, al vol. 9, de procedents de l'àrab i l'hebreu que més tard van tenir difusió en llatí). Conté definicions, etimologia, sinonímia i història dels mots. Cada terme és traduït a diverses llengües (espanyol, portuguès, francès, italià, anglès, alemany, holandès, suec, rus, polonès, grec, àrab i hebreu).

Conté:
* 1. Abdomen-A. profunda femoris
* 2. A profunda linguae-Coccyx
* 3. Cochlea-Fossa cranii posterior
* 4. Focubitalis-Ligamentum talofibulare posterius
* 5. Ligamentum talonaviculare-Myometrium
* 6. Nares-Profundus
* 7. Projectio-Sulcus vomerovaginalis
* 8. Supercilia-Zygomaticus
* 9. Suplemento
* 10 Índices
Matèries
Diccionaris i enciclopèdies
Medicina - Cirurgia i anatomia
Lèxic
Llatí
Notes
Recensions:
* E. H. Ackerknech, Gesnerus, 38 (1981), 371; 39 (1982), 479; 43 (1986), 141.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).