MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10930 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-12-21
Bases de dades: Sciència.cat, Cançoners

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "Rodrigo Díez, caballero y corsario: capturas en los mares portugueses (1395-1396)", dins: Fonseca, Luís Adão da - Amaral, Luís Carlos - Santos, Maria Fernanda Ferreira, Os reinos ibéricos na Idade Média: livro de homenagem ao Professor Doutor Humberto Carlos Baquero Moreno, Porto, Livraria Civilizaçao Editora, 2003, pp. 1141-1146.

Resum
En el contexto de la conflictividad en el Mediterráneo, se estudian algunos incidentes protagonizados por un corsario valenciano, Rodrigo Díez, hijo de otro Rodrigo Díez, doctor en leyes, vicecanceller, gobernador general y después baile general del reino de Valencia. Se estudia en particular el robo por Rodrigo Díez de una nave fletada por catalanes que llevaba trigo de Flandes para el abastecimiento de Mallorca en 1395; nave en la que había sido admitido como pasajero, cuando se encontraba en dificultades en Portugal. También el robo de la nave "San Cristóbal" del rey de Portugal y otras naves con las que llegó a reunir una flotilla de cuatro naves con las que se dedicó al corso en aguas portuguesas durante algo más de un año.
Matèries
Biografia
Documentació
Lírica
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​26555
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).