MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10926 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-01-15
Bases de dades: Altres

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "La reina Leonor de Chipre y los catalanes de su entorno", dins: Coulon, Damien - Otten-Froux, Catherine - Pagès, Paule - Valerian, Dominique (eds.), Chemins d'Outre-mer: études d'histoire sur la Méditerranée médiévale offertes à Michel Balard, París, Publications de la Sorbonne, 2004, pp. 311-331.

Resum
Estudia el matrimonio de Leonor de Prades con Pedro de Lusignan, conde de Trípoli, después rey de Chipre. Leonor era hija del infante Pedro, conde de Ribagorza y Prades, nieta del rey Jaime II y prima del rey Pedro el Ceremonioso (1336-1387). El matrimonio se realizó en 1353. No comenta ni el asesinato de su esposo el rey Pedro I en 1369 ni la venganza de la reina. Se estudia el permanente contacto de Leonor con su país de origen, a través de diversos catalanes, muchos de ellos mercaderes, y los regalos que se intercambiaba con la familia real catalanoaragonesa. Se analiza la ayuda catalana a Chipre contra la ocupación genovesa de Famagusta, la flota enviada para acompañar a Valentina Visconti para casarse con el hijo de Leonor en 1378 y finalmente el proceso y expulsión de la reina Leonor y su exilio en Cataluña.
Matèries
Història - Política
Dones
Biografia
Documentació
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​26146
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).