MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10922 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2016-08-10
Bases de dades: Sciència.cat

Ferrer i Mallol, Maria Teresa, "Els viatges piadosos de cristians, jueus i musulmans per la Mediterrània medieval", dins: Duran i Duelt, Daniel (coord.), Un mar de lleis: de Jaume I a Lepant, Barcelona, Institut Europeu de la Mediterrània, 2008, pp. 101-118.

Resum
Se estudian los viajes de peregrinos de las tres religiones a través de documentos y de relatos de viaje. En cuanto a los cristianos se analiza el flete pactado por el noble valenciano Gilabert de Centelles alias Ramon de Riu-sec con un patrón, en 1372 para efectuar un viaje a Tierra Santa y los relatos de peregrinación de Guillem de Tremps y Jaume Riquer, de Cervera, y de Oromir Sastre, de Tàrrega, en 1323, y el de Guillem Oliver en 1464. Para la peregrinación de los judíos a Jerusalén se comenta el relato de Benjamín de Tudela y el viaje, documentado, del judío de Cervera David Adret, que murió en Jerusalén entre 1331-1332. La peregrinación a La Meca de los musulmanes residentes en los estados de la Corona de Aragón o en Navarra se conocen a través de las licencias otorgadas por la Corona y también a través de dos relatos de viaje, uno de 1396 en que el peregrino se embarcó en Tortosa, y otro de hacia 1408 de un alfaquí de Fez, que se embarcó en el Magreb en una nave cristiana; la nave fue atacada por corsarios y fue vendido como cautivo, siendo llevado a Mallorca y después a Cataluña. Ambos relatos se conservan en árabe y traducción castellana, de época morisca.
Matèries
Geografia i viatges
Religió - Espiritualitat
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​26143
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).