MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10811 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2013-05-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Ziegler, Joseph, Medicine and Religion c. 1300: The Case of Arnau de Vilanova, Oxford, Clarendon Press, 1998, x + 342 pp.

Resum
This book discusses the relationship between religion and medicine around 1300. Joseph Ziegler analyses the spiritual writings of two learned physicians in the light of their medical background and examines the use of medical knowledge for non-medical purposes, and by clerics who did not engage in medical practice.

Contents:
* 1. Introduction · 1
* 2. The Language of the Physicians who Produce Spiritual Texts · 46
* 3. Medicine as a Vehicle for Religious Speculation · 114
* 4. Medicine for the Preachers · 176
* 5. Medicine and Religion: Between Competition and Cooperation · 214
* 6. Conclusions · 268
* App. I. Medical Analogies in Giovanni da San Gimignano, Summa de exemplis et rerum similitudinibus locuplentissima (Antwerp, 1583) · 277
* App. II. Medical Analogies in Pierre Bersuire, Reductorium morale super totam Bibliam (Venice, 1583) · 294
* App. III. A Sermon for Students of Medicine [d'Humbert de Romans] · 314
Matèries
Medicina
Religió - Teologia cristiana
Vilanova, Arnau de
Notes
Tesi doctoral de l'autor (Oxford, 1994).
Recensions:
* Josep Perarnau, Arxiu de Textos Catalans Antics, 19 (2000), 696-700. URL: http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000005 ...
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=_nEmJDMjRwsC
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).