MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10713 (11 / April / 2025)

Darrera modificació: 2024-04-28
Bases de dades: Sciència.cat

McVaugh, Michael R., "Who was Gilbert the Englishman?", dins: Brown, George H. - Voigts, Linda E. (eds.), The Study of Medieval Manuscripts of England: Festschrift in Honor of Richard W. Pfaff, Tempe, Az. - Turnhout, Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies - Brepols (Arizona Studies in the Middle Ages and the Renaissance, 35), 2010, pp. 295-324.

Resum
Codicological evidence for revising the traditional dates associated with Gilbertus Anglicus's life and writing. The study dates Gilbert's life and scholarly activity later than has previously surmised (in the middle decades of the 13th century and not in the early part of the century) and explores the relationship of his writings to the arts and medical faculties of Paris and Montpellier. There is no firm evidence that he studied at Salerno, though his training at either Montpellier or Paris now seems certain. The Compendium medicine was written in the 1250s, perhaps late in the decade (and not ca. 1240). This article adds an additional 10 items to the list of 27 Latin MSS referred to here.
Matèries
Història de la medicina
Biografia
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).