MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10572 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-02-03
Bases de dades: Sciència.cat

Lorch, Richard (ed.), Al-Farghānī: On the Astrolabe, Arabic text edited with translation and commentary by —, Stuttgart, Franz Steiner (Boethius, 52), 2005, 447 pp.

Resum
In the Middle Ages the astrolabe was the best known and most widely used astronomical instrument both in the Islamic world and in the West. The oldest extant description of the construction of this instrument was written by the well-known Arabic astronomer al-Farghani (Baghdad, ca. 856). His treatise is especially valuable because of the tables it contains to enable an artificer to draw the various circles and arcs on the instrument. The Arabic text of this work, including the tables, is presented here for the first time in a critical edition, accompanied by an English translation and a commentary reproducing al-Farghani's reasoning in modern mathematical notation.
Matèries
Astronomia i astrologia
Arabisme
Àrab
Edició
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=9MFmavPsW6QC
Conté edicions de
1.Al-Farġānī (fl. s. IX), Kitāb al-kāmil fī ṣanʿat al-asṭurlāb
Conté traduccions de
1.Al-Farġānī (fl. s. IX), Kitāb al-kāmil fī ṣanʿat al-asṭurlāb [anglès]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).