MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10510 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-07-04
Bases de dades: Sciència.cat

Kieckhefer, Richard, Forbidden Rites: A Necromancer's Manual of the Fifteenth Century, University Park, Pa - Stroud, Pennsylvania State University Press - Sutton (Magic in history), 1997, 392 pp.

Resum
Preserved in the Bavarian State Library in Munich is a manuscript [Clm 849] that few scholars have noticed and that no one in modern times has treated with the seriousness it deserves. Forbidden Rites consists of an edition of this medieval Latin text with a full commentary, including detailed analysis of the text and its contents, discussion of the historical context, translation of representative sections of the text, and comparison with other necromantic texts of the late Middle Ages. The result is the most vivid and readable introduction to medieval magic now available. Like many medieval texts for the use of magicians, this handbook is a miscellany rather than a systematic treatise. It is exceptional, however, in the scope and variety of its contents—prayers and conjurations, rituals of sympathetic magic, procedures involving astral magic, a catalogue of spirits, lengthy ceremonies for consecrating a book of magic, and other materials. With more detail on particular experiments than the famous thirteenth-century Picatrix and more variety than the Thesaurus Necromatiae ascribed to Roger Bacon, the manual is one of the most interesting and important manuscripts of medieval magic that has yet come to light.
Matèries
Màgia - Nigromància
Edició
Llatí
Notes
Informació de l'editor .
URL
http:/​/​books.google.cat/​books?id=pXvRNI1S55EC
https:/​/​archive.org/​details/​ForbiddenRites/​mode/​2up
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).