MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10480 (06 / October / 2024)

Darrera modificació: 2019-01-31
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM, Oc

Cabré, Miriam - Martí, Sadurní, "Le Chansonnier Sg au carrefour occitano-catalan", Romania, 128 (2010), 92-134.

Resum
L'anàlisi codicològica del cançoner trobadoresc català Sg i l'examen del context històric permeten de proposar-ne la vinculació amb la casa dels comte d'Urgell, concretament a Pere II (1347-1408), possessor d'un Breviari d'amor i responsable del Cançoner dels comtes d'Urgell. La decoració luxosa del cançoner, que va quedar inacabat, és d'influència tolosana i fa pensar en un taller de Lleida on es van produir manuscrits jurídics de factura semblant. La presència i la interpretació de les poesies de Tomás Peris de Foces és bàsica per establir aquestes connexions. El cor del cançoner Sg és la producció de Cerverí, que cal connectar amb els interessos de comte Jaume d'Urgell, pare de Pere. El còdex conté seccions afegides d'altres procèdències.
Matèries
Cançoners
Lírica
Codicologia
Cançoner català Sg
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).