MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10430 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-18
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Crisciani, Chiara - Paravicini Bagliani, Agostino (eds.), Alchimia e medicina nel Medioevo, Florència, SISMEL - Edizioni del Galluzzo (Micrologus' Library, 9), 2003, xvi + 400 pp.

Resum
Conté:
* C. Crisciani & A. Paravicini Bagliani / Nota introduttiva
* B. Cavarra / Alchimia e medicina nei testi bizantini · 1-18
* P. Carusi / Il filosofo e il marinaio: alchimia islamica e medicina alle prese con la natura · 19-32
* A. Paravicini Bagliani / Ruggero Bacone e l'alchimia di lunga vita: riflessione sui testi · 33-54
* McVaugh. Michael R. (2003), "Alchemy in the Chirurgia of ..." · 55-76
* Pereira (2003), "L'alchimista come medico perfetto ..." · 77-108
* Barthélemy (2003), "Les liens entre alchimie et ..." · 109-134
* Crisciani (2003), "Artefici sensati: «experientia» ..." · 135-160
* G. Zanier / Procedimenti farmacologici e pratiche chemioterapeutiche nel De consideratione quintae essentiae · 161-176
* Calvet (2003), "À la recherche de la médecine ..." · 177-216
* Crisciani (2003), "Il farmaco d'oro: alcuni testi ..." · 217-246
* Jacquart (2003), "Calculs et pierres" · 247-264
* Kahn (2003), "Recherches sur le Livre ..." · 265-336
* Scotti (2003), "Ipotesi per la creazione di un ..." · 337-370
* F. Abbri / Conclusioni · 371-378
Matèries
Alquímia
Medicina
Pseudo-Ramon Llull
Pseudo-Arnau de Vilanova
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.sismel.it/​tidetails.asp?hdntiid=813
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).