MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

bib10248 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2010-10-13
Bases de dades: Sciència.cat

Gontero Lauze, Valerie, Sagesses minérales: médecine et magie des pierres précieuses au moyen âge, París, Classiques Garnier (Sagesse du Moyen Âge, 1), 2010, 316 pp.

Resum
Traités sur les pierres précieuses, les lapidaires recensent et décrivent les gemmes, puis présentent leurs vertus médicinales et magiques. Les plus anciens traités en langue romane sont ceux de Philippe de Thaon, au XIIe siècle. À la même époque, l'ouvrage médiolatin de l'évêque Marbode de Rennes, De Lapidibus, connaît de multiples traductions, qui remettent le genre à la mode pendant tout le Moyen Âge. Le très pieux XIIIe siècle donne naissance au Lapidaire chrétien; le XIVe siècle livre une somme minéralogique attribuée à Jean de Mandeville. La traduction de ces cinq lapidaires, pour certains inédits, permet d'accéder à ces textes difficiles et de mesurer leur importance pour l'histoire des sciences et des mentalités.
Matèries
Història natural - Minerals
Doctrina moral - Lapidari
Medicina - Farmacologia
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​www.classiques-garnier.com/​editions/​index.ph ...
Recensions:
* Esther Ouellet, «"E a celuy ky le porte rend salu et acrest beauté": gemmes vertueuses et recettes pharmaco-magiques au Moyen Âge», Acta Fabula: Editions, rééditions, traductions, 5 set. 2010, en accés lliure a http:/​/​www.fabula.org/​revue/​document5859.php
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).