MedCat

triaguer
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2015-03-18
Darrera modificació: 2026-03-24
Bases de dades: Sciència.cat

med Venedor ambulant de 'triagues', denominació genèrica de remeis prodigiosos per a tots els mals que elaborava amb productes que ell mateix recol·lectava o capturava, en particular els escurçons, que també eren emprats en la preparació de la triaga major, amb els quals remeis traficava per places i mercats, i ocasionalment els proporcionava als apotecaris.

“«Estats axí com les serps». Quinya prudència han les serps? Maxime aspis, e los triaguers desigen-les e encanten-les per la malea, que si primerament no les encanten, no les poden haver. E què fa lo triaguer? Diu les paraules. E què fa la serp? Per ço que no la pugue encantar, pose la una orella en una pedra fermament, ab què la tanque, e pren la sua coa e met-la en l'altra orella, enaxí que no hou les paraules de l'encantador, ans lo fa treballar debades. Veges quinya prudència ha la serp. Tal la devem haver nosaltres, que som creatures racionals, e Jesuchrist no u diu debades. Saps qui és l'encantador? Lo dimoni; quan ve a temptar l'om, vol-lo encantar per ymaginació del dimoni. Llavors la persona deu haver la prudència de la serp”
Vicent Ferrer, Per spiritum datur operacio virtutum (1Co 12, 8), a Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 3, p. 57
[València, 1413]

“Vejats hun exemple De proprietatibus animalium: que és una natura de serpens que ha nom tigris, molt bones a medicines, mas no les poden pendre, perquè són forts, e los triaguers aguayten los fills quan són petits, e tenen aquet art; que han un spill molt gran, e quan lo tigris se'n va, lo triaguer pren los fills e va-sse'n, e ve lo tigris en encalce'ls e lexe lo spill, e aquesta mire lo spill. Vejats quiny engan. Tal lo fan les riquees del món que són ymaga de les riquees del cel, que no les porien entendre sinó per semblança de les riquees temporals, que tot quan val la creatura, tot o as: axí és de les riquees celestials. E los richs pensen en la riquesa que és ymaga, e pren-los enaxí com al tigris. No era foll l'om que tenie la ymaga? No ere folla la tigris? Sí. Axí és de l'hom rich”
Vicent Ferrer, Non potestis Deo servire et mammone (Mt 6, 24), a Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 3, p. 293.
[València, 1413]

“serps, escurçons [...] | Viu ab prou plagua | ab semblant osta | tant indisposta | qui y partiçipa: | mort s'antiçipa, | com l'urcheller | he triaguer”
Jaume Roig, Magnifich mossen Johan [Espill], v. 8478
[València, c. 1460]

“les adivines, | he potecaris, | los erbolaris | e triagués, | hon que pogués | remey trobar”
Jaume Roig, Magnifich mossen Johan [Espill], v. 4533
[València, c. 1460]

ETIM.: Del grec tyria, 'serp', en particular 'escurçó' (Castelli).

SIN.: mestre de triaga

FORMES: triaguers; triagués

Notes: Corachan, el DCVB i Faraudo, s.v. triaguer, només aporten els testimonis de Jaume Roig, Espill, i en donen els significats de 'el qui componia la famosa triaga', 'qui prepara la triaga' i 'aquell qui elabora o ven la triaga', respectivament. Però aquests testimonis de Roig i els nous de Ferrer permeten una altra interpretació del terme. La triaga (en llatí tyriaca o theriaca) era un antídot universal contra tot tipus de verins, des dels d'origen animal (serps, etc.) fins als que es consideraven vehicles de les malalties pestilencials. N'hi havia de diferents menes, i el terme també era sinònim genèric d'antídot o panacea per a qualsevol mal. La més reconeguda era la triaga major o magna, la composició i preparació de la qual era extraordinàriament complexa, i molt regulada a causa de la perillositat d'alguns dels seus nombrosíssims ingredients. Per això eren els apotecaris els autoritzats a preparar-les i a vendre-les, en particular la magna, i apareixen, efectivament, a la major part dels inventaris dels seus obradors que s'han conservat. Per les mateixes raons, la preparació de la triaga magna podia convertir-se en un autèntic ritual públic, especialment durant les epidèmies (Watson 1966; Bénézet 1996: 675-678).

El testimoni de Ferrer no fa referència a un apotecari, i Roig, efectivament, diferencia entre l'apotecari i el triaguer. El mateix Roig subratlla la perillositat de la tasca, que pot arribar a ser mortal, dels qui es dediquen a fer de triaguers, i en aquest sentit els emparella amb els orxellers, els individus que recollien l'orxella que necessitaven els tintorers i hi traficaven. Se'n dedueix que, com aquests, els triaguers proporcionaven la matèria primera necessària, en aquest cas als apotecaris, per a la preparació de la triaga i hi traficaven (no pas amb la triaga, sinó amb els ingredients). El component bàsic de la triaga major (si més no en les fórmules que es van consolidar a Montpeller i a Roma i a les seves àrees d'influència) era la carn d'escurçó, que es considerava que potenciava la força de l'antídot (Castelli, s.v. theriaca; així ho recull encara Labèrnia 1839-1840, s.v. triaga). La funció del triaguer, segons el testimoni de Ferrer, era capturar els escurçons, que proporcionarien als apotecaris. Ara bé, cal tenir en compte que l'objectiu de Ferrer és donar doctrina moral a partir del simbolisme de les serps, i que les seves fonts, quant al caràcter d'aquests animals i el mètode de capturar-los, són els bestiaris i, en particular, el De proprietatibus rerum de Bartomeu l'Anglès.

Vegeu també un altre testimoni en llatí del mateix Ferrer, en el qual el triaguer és anomenat incantator: “Et dicit: «serpentes», nam sicut dicunt naturales quod est quedam, nam serpentis, scilicet aspis, cuius ungentum est bonum, et ideo, cum incantator incantat eam, habet tantam prudenciam quod ponit unam aurem super petra et aliam claudit cum capite caudet, et de hoc habetur in Biblia, ut in Ps «Si vere utique» [57, 2, 5, 6]: «Furor», etc. «sicut serpentes», nam, si volumus fugere ab incantacionibus de demonis, habeamus prudenciam serpentis aspidis ut ponamus super petram unam aurem, de qua petra habetur 1 Cor X, 4: «Petra autem erat Christus», et habetur in Veteri Testamento XXVIIIº Ysaye; et aliam claudere cum cauda mortis, nam mors cauda et finis est vite” (Ferrer 2002: 716-717).

Nebrija, s.v. triaguer, el defineix amb el cultisme obtingut de Ciceró "pharmacopola -ae circunforanus" (Blánquez, s.v. circumforaneus) que a l'Antiguitat significava 'metge [i.e., guaridor, curandero] ambulant, xarlatà', que anava 'de plaça en plaça, de mercat en mercat' venent productes o remeis prodigiosos. El mateix Nebrija defineix "pharmacopola" com 'apotecari', però en el cas del triaguer cal entendre no l'apotecari que té botiga sinó el venedor ambulant d'aquest tipus de remeis. Roig, en efecte, l'assimila amb altres venedors de remeis, tant els regulats (apotecaris) com els alternatius (endevins i herbolaris). No obstant això, en els anys 1329-1333 hi havia a València un «maestre de triaga» («magister in arte conficiendi triagam») (McVaugh 1993: 157; vegeu mestre de triaga), que per les dades documentals sembla que tenia una funció més complexa que l'apuntada per Ferrer. És possible, malgrat Ferrer, que els triaguers no trafiquessin només amb les serps, sinó també amb altres productes medicinals, que en alguns casos proporcionarien als apotecaris, i sobretot amb remeis preparats suposadament prodigiosos. En aquest context, aquests remeis podien rebre el nom popular i genèric de 'triaga', entesa com a panacea, sense correspondre a cap de les fórmules especificades als antidotaris, menys encara a la triaga major o magna. El DETEMA, s.v. triaca, ofereix dos exemples del terme emprat com a genèric, extrets del Libro de recetas de Gilberto (que cita el Macer com a font) i de Juan de Aviñón, Sevillana medicina. En èpoques més recents era cèlebre l'ungüent de serp (o de la serp), un remei per a tots els mals que era venut als mercats ambulants.

Vegeu un exemple de triaguer a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3113, f. 6rv – Llicència, Reial – 2 juliol 1432.

Agraïments: Jon Arrizabalaga (Institució Milà i Fontanals, CSIC).

Bibl.: Ferrer (1932-1988), Sermons, vol. 3, p. 57
Ferrer (2002), Sermonario de San Vicente Ferrer, pp. 716-717
Labèrnia i Esteller (1839-1840), Diccionari de la llengua catalana ..., s.v. triaga
Bénézet (1996), La pharmacie dans les pays du ..., pp. 675-678
Watson (1966), Theriac and Mithridatium: A Study ...
Nebrija - Busa (1987), Diccionario latín-catalán y ..., s.v. triaguer
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ..., p. 157n, amb bibl.
Blánquez Fraile (2002), Diccionario Latino-Español ..., s.v. circumforaneus
DETEMA (1996), Diccionario español de textos ..., s.v. triaca
Dejuan Simó - Sorní Esteva (agost 1997), "Alguns fulletons barcelonins de ..."
Boudon-Millot - Micheau (2020), La Thériaque, histoire d'un ...

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Corachan: Present però incomplet

Carmel Ferragud, Lluís Cifuentes