MedCat

congreny
subst. m. s.Publicació de la fitxa: 2024-03-25
Darrera modificació: 2024-03-26
Bases de dades: Sciència.cat

men Bastiment de fusta que permet fer-hi entrar el cavall, mul o altre animal gran (bous o vaques) i mantenir-lo ben subjectat, amb l'ajut de diverses barres o de bandes de cuir, perquè el menescal o ferrer el pugui ferrar o li pugui aplicar tractaments de menescalia sense perill, i també per poder operar amb els animals que no es poden tenir drets sobre tres potes (bous i vaques). Per la seva grandària i el tipus d'accions que s'hi fan, sol situar-se a l'exterior dels obradors, si aquests no són de notables dimensions, i als pobles poden ser en indrets comunitaris. A causa de la seva capacitat per immobilitzar el cos, també és emprat per aplicar turments o càstigs judicials als humans.

“recurrunt ad domum sive operatorium vestri, dicti Petri [Columbi], ibidemque, et in porticu ipsius operatorii vestri, scilicet in congreny vestro quod ibi situatum est”
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 225, ff. 201v-202r – Confirmació, Reial – 23 març 1324
[Barcelona, 1307, 1324]

“sex barres de congreny”
Document rossellonès copiat per Julià Bernat Alart (1824 – 1880) al seu cedulari inèdit (Perpinyà, AD66), i reproduït per Coromines (DECat, s. v. congreny).
[Rosselló, 1386]

“Lo vil cavall [...] és mal de enfrenar e de encellar, e mal de ferrar, que si no ab congreny ho enderrocant-lo no·s deixa ferrar”
Manuel Díez, Llibre de cavalls, cap. De les aulees qui ha lo mal cavall (ms. BHUV 624, f. 8va).
Manuel Díez, Llibre de menescalia, Traductor: Anònim, ed. 1515, llib. II (Llibre de cavalls), f. 12r; ed. 1523, llib. II, f. 11v.
[la Vall d'Uixó o València, c. 1425]

“Mas la malvada | muller elada | ffer corregible, | és inposible: | no·s pot domar, | menys avehar; | al llur poch seny | no y val congreny, | derrocador, | trava, tortor, | art ni destrea, | molt menys vellea”
Jaume Roig, Magnifich mossen Johan [Espill], v. 6768 (òlim 6772)
[València, c. 1460]

FORMES: congreny; congrell (cat. occ. modern)

Notes: El DCVB i el VFaraudo (s. v. congreny) recullen els testimonis del Llibre de cavalls de Manuel Díez (que daten implícitament després de la conquesta de Nàpols de 1442, d'acord amb l'errònia interpretació que llavors se'n feia) i de l'Espill de Jaume Roig. Aquest darrer i el dels dos poemes de Pero Martines (m. 1463) que recull el VFaraudo (que poden fer referència, tots dos, al significat que aquí interessa i no només un, com Faraudo va interpretar) corresponen a la recepció (literària) del terme, fora dels àmbits tècnics especialitzats, representats pels altres testimonis (i pel de 1307/1324). El testimoni de Díez l'extreuen de l'edició de 1523 de la retrotraducció catalana feta a Barcelona cap a 1515 a partir de la traducció castellana de l'obra, i no dels manuscrits de l'original en català (vegeu Cifuentes 2012): “Lo vil cavall [...] és mal de enfrenar e de encellar, e mal de ferrar, que si no ab congreny ho enderrocant-lo no·s deixa ferrar” (Díez, Llibre de la menescalia, ed. 1523, II [Llibre de cavalls], f. 11v; ed. 1515, II, f. 12r). Aquí citem el passage a partir del ms. de València, BHUV, 624 (mitjan s. XV). Coromines (DECat, s. v. congreny) recull el testimoni de Roig i el d'un document rossellonès de 1386 a partir del cedulari inèdit de Julià Bernat Alart (1824 – 1880), on ell suposa que "ja es pot tractar de l'eina per ferrar bèsties... per encolar fustes, etc.", i el té per la documentació més antiga del mot en català (la cita que en fa és molt curta i sembla fer referència més aviat a l'utillatge dels fusters). També en recull la documentació en occità antic, i de manera especial en el trobador Bertran de Born (“non i es us no·l poschatz tondre e raire | o, sens congrens, dels quatre pes ferrar!, ‘ferrar-li totes quatre potes sense l'ajuda del congreny', a partir de Raynouard 1838-1844, s. v. congrens), que és un dels més antics testimonis de la recepció literària del terme. El document de Jaume II el Just (1267 – 1327), de 1324, a favor del menescal de Barcelona Pere Colom (fl. 1307 – 1347), inclou una ordre del veguer de Barcelona i Vallès de 1307 en la qual, dintre del text en llatí, ja apareix el mot en català i amb aquest significat. Aquest document és testimoni de l'ús d'aquesta estructura per aplicar càstigs judicials als humans, igual com el tripalium romà es va emprar també per a castigar els esclaus. Als Països Catalans, se'n conserva un a Eina (Alta Cerdanya) i també algunes fotografies antigues .
Denominacions en altres llengües (no necessàriament antigues): congren, congrenh, congrelh, farrador, trabalh (occità); travail (pl. travails, del baix llatí tripalium, 'instrument de tres pals'), travail à ferrer, tramail (francès); travaglio (italià); potro, potro de herrar (castellà); hoofstand, cattle crush, standing stock, livestock, stock (anglès); klauenstand, klauenpflegestand (alemany); etc.

Bibl.: Carré (2014), Jaume Roig: Espill, p. 216
Cifuentes (2012), "Hacia un nuevo Vocabulario del ..."
Pero Martines, O banch segur en qui lo preu se paga (RIALC, rao 99.6)
Pero Martines, Qui·m donara saber e consonants (RIALC, rao 99.8)
Travail à ferrer (Wikipedia FR) (amb il·lustracions)
Tripalium (Wikipedia FR)
DOM, s, v. congrelh, congrenh, congren
Raynouard (1838-1844), Lexique roman, ou Dictionnaire de ..., s. v. congrens

Altres dicc.: DCVB: Present però incomplet – Faraudo: Present però incomplet – Coromines: Present però incomplet

Lluís Cifuentes