MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op62 (22 / November / 2024)

Galè (pseudo); Wendover, Ricard de (m. 1252) {atribuït}. Anatomia vivorum

Publicació de la fitxa: 2015-08-22
Darrera modificació: 2015-08-22
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Galè (pseudo)
Wendover, Ricard de (m. 1252) {atribuït}
Títol regularitzat:Anatomia vivorum
Altres títols:De anatomia vivorum
Anatomia Ricardi Anglici
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1225
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Tractat d'anatomia
Matèries:Medicina - Cirurgia i anatomia

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Incipit Anathomia» (Töply 1902: 1).
Íncipit text:«Medicorum anatomicos necesse est praecognoscere quod humanum corpus sit composium...» (TK col. 862).
«Medicorum anathomaticos necesse est precognoscire quod humanum corpus sit conposium ad hoc ut sit sustentaculum motuum et operationum diversarum ex multis et diversis componitur instrumentis...» (Töply 1902: 1).

Èxplicit

Èxplicit del text:«... In earum tamen flebotomia semper existit timor et tardatur consolidatio» (Töply 1902: 35).
Colofó:«Explicit Anotomia» (Töply 1902: 35).

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Ricard l'Anglès (fl. s. XII-2)

Sinopsi

Sinopsi:Síntesi de la doctrina anatòmica de Claudi Galè (129 – c. 217) atribuïda a ell mateix durant l'Edat Mitjana i pels editors de la primera impremta (vegeu Observacions), i també a Aristòtil i, modernament, a un Ricardus Anglicus. Es fonamenta en les obres d'Aristòtil, Al-Rāzī (c. 864 – c. 925) i, sobretot, Ibn Sīnā (c. 980 – 1037).
Públic/intenció:Metges

Bibliografia

Edicions:Töply (1902), Anatomia Ricardi Anglici ...
Bibliografia:Diels (1905-1906), Die Handschriften der antiken ..., vol. 1, p. 116, i vol. 2, p. 40
Sudhoff (1914-1915), "Wiener Cod. lat. 1634 und die ..."
Sudhoff (1927), "Der Micrologus. Text der ..."
Corner (1927), Anatomical Texts of the Earlier ..., pp. 35-44 i (trad. angl. actual) 86-110
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., p. 695
Lacombe (1939-1955), Aristoteles Latinus
Schmitt - Knox (1985), Pseudo-Aristoteles latinus: a ..., pp. 15-16
Prioreschi (1995-2007), A History of Medicine, vol. 5, pp. 343-345 (l'atrib. a Richard of Wendover, m. 1252)
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 138-139

Text digital

Text complet:Töply 1902 és disponible a internet.
Galè, Opera, 1515, vol. 1, ff. 43v-50r.

Observacions

El títol Anatomia vivorum té l'origen en els editors de les obres de Galè de la primera impremta. Els Giunta i altres van trobar al·lusions a un text sobre l''anatomia dels éssers vius' a les obres galèniques autèntiques que editaven i van creure que feien referència a aquesta obra, que a l'època medieval circulà a nom de Galè tot i que s'hi citen autors posteriors. Per això la titularen Anatomia vivorum i la publicaren juntament amb les obres autèntiques de Galè.

Töply 1902 localitzà el text en un ms. que contenia altres obres mèdiques posades a nom de Ricardus Anglicus i la va publicar amb el títol d'Anatomia Ricardi Anglici. Ricard l'Anglès, que alguns van identificar amb el metge i canonge anglès Ricard de Wendover, és un nom que avui s'assumeix que correspon a més d'un autor mèdic (vegeu fitxes biogràfiques), un dels quals fou autor d'un altre tractat d'anatomia (vegeu Ricard l'Anglès, Anatomia) escrit a l'entorn salernità del s. XII. L'Anatomia vivorum, en canvi, probablement escrita vers 1225, potser per Ricard de Wendover, reflecteix els coneixements anatòmics vigents entre l'època salernitana i l'auge de l'Estudi de Bolonya (Sudhoff 1914-1915 i 1927; Corner 1927: 35-44 i 86-110; Prioreschi 1996-2007: 5, 343-345).

A Cifuentes 2006: 138-139 vam proposar relacionar l'Anònim, Tractat de medicina o astrologia no identificat (Madurell-Rubió 7/6) (inc. «Com molts metges cobegen...») amb una traducció catalana d'aquesta obra, però no n'hi ha prou garanties.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).