MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op6084 (31 / May / 2026)

Hipòcrates (pseudo). Epistola Hippocrates ad Caesarem

Aquesta obra té:

Traducció: Hipòcrates (pseudo). Regiment de sanitat [Català]

Publicació de la fitxa: 2026-04-20
Darrera modificació: 2026-04-20
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Hipòcrates (pseudo)
Títol regularitzat:Epistola Hippocrates ad Caesarem
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII
Notes sobre la datació:Datació dels mss. més antics (Boldrini 2026 i la bibliografia que cita).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Epístola dietètica
Regiment de sanitat
Matèries:Medicina - Dietètica i higiene
Medicina - Diagnòstic i pronòstic
Medicina - Farmacologia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Regiment de sanitat en forma d'epístola, pretesament enviada per Hipòcrates a Cèsar. Després d'un breu prefaci en el qual l'anònim autor exposa la matèria i l'organització de l'obra, tracta de la doctrina dels humors (1), el diagnòstic per l'orina (2) i la terapèutica, amb receptes ordenades segons les malalties que afecten el cos des del cap fins als peus (3). En alguns casos, s'hi afegeix un calendari dietètic o un repertori de simples o herbari.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Bibliografia

Bibliografia:Brunel (1935), Bibliographie des manuscrits ..., p. 21, núm. 63 (trad. occ.)
Tovar (1973-1974), "Contamination, intérferences et ..." (trad. fr. i recepció)
Kibre (1975-1982), "Hippocrates Latinus: repertorium ...", vol. 38 (1982), pp. 165-168, núm. XLVI (Regimen sanitatis [salutis] ad Caesarem)
Hunt (1990), Popular Medicine in ... (trad. fr. anglonormand i recepció)
Boldrini (2025), Un nuovo testimone veneziano dell ... (ed. trad. veneciana; llista de manuscrits)
Arlima (trad. fr.)
Arlima (trad. occ.)


Sobre el De diaeta:
Joly (1967), [Ps.-]Hippocrate: Du Régime
Joly (1960), Recherches sur le traité ...
Deroux - Joly (1978), "La version latine du livre I du ..."
Vilanova (1996), Regimen sanitatis ad regem ..., pp. 27-29 i 58
Nicoud (2007), Les régimes de santé au Moyen ..., pp. 3-4, 158, 349n i 624n

Observacions

Sembla prendre com a model l'Epistola Aristotelis ad Alexandrum, inclosa al Secretum secretorum pseudo-aristotèlic. Compila coneixements derivats de la doctrina hipocràtica, potser a partir de la fama del també apòcrif De diaeta. Escriptura desordenada i continguts variables segons els manuscrits. Finalitat didàctica (Boldrini 2026).

Aquesta obreta va tenir una enorme difusió, sobretot en llengües vulgars. Boldrini (2026: 31-35) en llista 60 manuscrits en francès dels segles XIII-XV (en sis dels quals l'obra també s'hi copià en llatí), cinc manuscrits en occità dels segles XIII-XIV, 31 manuscrits en anglès dels segles XIV-XV, i set manuscrits en diversos vulgars italoromànics dels segles XIV-XV. Cal sumar-hi una probable traducció catalana perduda del segle XIV (vegeu-ne la fitxa corresponent).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).