MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op6016 (23 / November / 2024)

Albert d'Orlamünde (fl. c. 1230). Philosophia pauperum

Publicació de la fitxa: 2024-06-01
Darrera modificació: 2024-06-02
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Albert d'Orlamünde (fl. c. 1230)
Títol regularitzat:Philosophia pauperum
Altres títols:Physica pauperum
Summa naturalium
Compendium de negotio naturali
Summa philosophie naturalis
Llengua:Llatí
Data:estimada - s. XIII m.
Estat de l'obra:conservada
Gènere:Compendi de filosofia natural

Contingut

Íncipit

Rúbrica inicial:«Philosophia pauperum sive Isagoge in libros Aristotelis Physicorum, de Coelo el Mundo, de Generatione et Corruptione, Meteororum et de Anima».
Íncipit text:«[Prima parts. De physico auditu. — Caput I. De subjecto et principiis physicae in genere]. — Philosophia dividitur in tres partes, videlicet logicam, ethicam et physicam, sive rationalem, moralem et naturalem. Aliis autem duabus omissis, ad praesens de sola physica sive naturali intendimus, praenotantes quod natura multis modis dicitur...»
Font:Borgnet 1890

Èxplicit

Èxplicit del text:«... Caput XXXIII. De virtute motiva intellectiva... Haec autem vis a Philosophis dicta est intellectus practicus, id est, operativus, eo quod principium sit operabilium. Et haec de anima et potentiis ipsius ad praesens dicta sufficiant».
Font:Borgnet 1890

Altres persones relacionades

Autor apòcrif:Albert el Gran (c. 1200 – 1280)

Sinopsi

Sinopsi:Manual de filosofia natural adreçat als públics urbans laics extrauniversitaris («pauperes»), que divulga els comentaris d'Albert el Gran a la Physica i a altres obres d'Aristòtil, i que per això fou atribuït a aquest darrer. En l'edició de Lió de 1651, reproduïda per Borgnet 1890, porta el títol descriptiu de Philosophia pauperum sive Isagoge in Aristotelis Physicorum, De coelo et mundo, De generatione et corruptione, Meteororum et De anima.
Públic/intenció:Extrauniversitaris

Bibliografia

Edicions:Borgnet (1890), B. Alberti Magni, Ratisbonensis ..., vol. 5, pp. 445-553 - [ https:/​/​archive.org/​details/​operaomniaexedit05albe/​ ... Ed. Borgnet]
Geyer (1938), Die Albert dem Großen ...
Bibliografia:Grabmann (1918), Die Philosophia pauperum und ...
Geyer (1938), Die Albert dem Großen ...
Lohr (1988-2013), Latin Aristotle Commentaries, vol. 1 (de Traditio, 23 [1967], 345-348)

Text digital

Text complet:Barcelona, Pere Posa, 1482 (ex. BPT)
Lleida, Enric Botel, 1485 (ex. BNE)
Venècia, Giorgio Arrivabene, 1496 (ex. Boston Public Library) (abr. de la versió B)

Observacions

S'ha suposat que els destinataris eren els estudiants pobres.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).