MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op5820 (05 / October / 2024)

Anònim. Barlaam i Josafat [Català]

Aquesta obra és:

Traducció de: Anònim. Barlaam i Josafat

Publicació de la fitxa: 2019-09-25
Darrera modificació: 2019-10-08
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Albert Tomàs
Estat:bàsica

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Barlaam i Josafat
Llengua:Català
Data:estimada - s. XIV
Estat de l'obra:conservada
Matèries:Religió - Hagiografia

Contingut

Consistència:fragmentària
Conservació:fragmentària

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Vic - ABEV - Manuscrits - 174 - 403-420
Observacions:Vic - ABEV - Manuscrits - 174

Bibliografia

Bibliografia:Zinelli (2019), "Le Barlaam occitan est-il une ..."

Observacions

Segons Zinelli (2019), "Le Barlaam occitan est-il une ...", la traducció catalana de la llegenda de Barlaam i Josafat, conservada a Vic - ABEV - Manuscrits - 174 (f. 403-420), tindria dues fonts diferents. Per un cantó, la ja coneguda versió reportada per la Llegenda àurea de Jaume de Voràgine (Jaume de Voràgine, Flor dels sants, Traductor: Anònim). Per l'altre, segons Zinelli caldria suposar l'existència d'una versió catalana del Barlaam provinent directament de la Vulgata, molt anterior a la de Francesc Alegre (Anònim, Vida de sant Josafat, Traductor: Francesc Alegre), que hauria servit per completar el text de Jaume de Voràgine al ms. de Vic. Aquesta traducció perduda hauria servit de model per a la versió occitana (Paris, BnF, fr. 1049) i, en última instància, per a les italianes que en depenen.

Zinelli argumenta que la presència de catalanismes al text occità prova l'origen català del model, que caldria situar a Montpeller.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).