MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op5317 (22 / November / 2024)

Bonaventura da Iseo (ante 1200 – c. 1280). Liber Compostella multorum experimentorum veritatis

Publicació de la fitxa: 2018-02-11
Darrera modificació: 2023-11-13
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:parcial

Identificació

Autor:Bonaventura da Iseo (ante 1200 – c. 1280)
Títol regularitzat:Liber Compostella multorum experimentorum veritatis
Altres títols:Liber Compostella
Liber Compostille
Llengua:Llatí
Data:estimada - c. 1260
Lloc:Venècia
Notes sobre la datació:L'autor afirma al pròleg que va escriure l'obra mentre era a Venècia «in conventu fratrum S. Mariae et in conventu loci Vineae» —convent que va passar a mans dels franciscans el 1256— i en temps del dux «Ramiige» (Ranieri Zeno, 1253-1268).
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
Gènere:Compendi d'alquímia
Matèries:Alquímia

Contingut

Sinopsi

Sinopsi:Compilació enciclopèdica de l'alquímia farmacològica sobre aigües alquímiques, olis i minerals, dels quals se'n precisa la natura, les preparacions i les virtuts terapèutiques. Consta de tres llibrs, que tracten, respectivamen, sobre (1) la natura de diverses aigües, olis i sals, (2) la generació i transmutació dels metalls, amb un breu apartat sobre sals d'ús alquímic, i (3) l'estudi d'un grup de dotze aigües i l'exposició de diversos experiments alquímics.

Transmissió

Manuscrits:Fragmentària - Ravenna - Classense - 215 - D - ff. 157r-189r
Observacions:Llista de manuscrits a Lombardo 2008: 117 (en la que manquen els mss. Wellcome 140 i Classense 215)
Descripció del ms. Londres, Wellcome Library, 140

Bibliografia

Edicions:Carli (1998-1999), Il Liber Compostille di ... - fragmentària
Capitanucci (2010-2011), Il Liber Compostelle di Fra' ... - fragmentària
Bibliografia:Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3 (1934), pp. 45-47
Carli (1999), "Un'enciclopedia alchemica ..."
Pereira (1999), "Nota su Bonaventura da Iseo e le ..."
Crisciani (2002), Il papa e l'alchimia: Felice V ...
Pereira (2003), "L'alchimista come medico perfetto ...", p. 80
Crisciani (2007), "Alchimia e potere: presenze ...", pp. 231-232
Lombardo (2008), "Bonaventura da Iseo OMin e le sue ...", pp. 116-120
Capitanucci (2012), "Agli albori della cultura ..."
Capitanucci (2023), "I segreti alchemici e medicinali ..."

Observacions

L'obra, que per l'autor és un «liber medicinalis et alchimie», documenta l'interès per l'alquímia entre els franciscans en la línia de Roger Bacon. L'autor, que es qualifica de «medicus, operator, experimentator et propheta bonus», hi conjuga pràctica alquímica, terapèutica mèdica i l'efecte que per a la religiositat havia de tenir el coneixement de l'alquímia, per ell un saber superior al de totes les altres arts.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).