Anònim. Pólvora d'alegria d'Almansor
| Publicació de la fitxa: 2016-12-31
Darrera modificació: 2017-01-02 |
| Bases de dades: | Sciència.cat |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Estat: | bàsica |
| Identificació |
| Autor: | Anònim |
| Títol regularitzat: | Pólvora d'alegria d'Almansor |
| Llengua: | Àrab
Català |
| Data: | estimada - s. XV |
| Notes sobre la datació: | Datació del ms. conservat |
| Estat de l'obra: | conservada |
| Forma: | prosa |
| Gènere: | Recepta mèdica |
| Matèries: | Medicina - Farmacologia |
| Contingut |
| Consistència: | completa |
| Íncipit |
| Rúbrica inicial: | «Pólvora que alegra, ço és, pūlburra di aliqriyā dilmansūr» |
| Íncipit text: | «Pūlburra di aliqriyā de qaynū pirbaraḏ, pūlbura di diyāqaṭaliqūn, de cadascun dues dracmes...» |
| Font: | Labarta 1981 (traducció, transliteració i regularització, que traduïm del castellà) |
| Èxplicit |
| Èxplicit del text: | «... fīṭ a mudu di qarḏiyal dišfiṭ amā širub di pūbinā šaqūnš arṭi. Fi» |
| Font: | Labarta 1981 (traducció, transliteració i regularització, que traduïm del castellà) |
| Continguts |
| Text complet
(receptes o fragments): | [Transliteració a l'alfabet llatí (Labarta 1981), amb les parts en àrab traduïdes en cursiva:] «Pólvora que alegra, ço és, pūlburra di aliqriyā dilmansūr. — Pūlburra di aliqriyā de qaynū pirbaraḏ, pūlbura di diyāqaṭaliqūn, de cadascun dues dracmes; tiryaqā di siṭru, diyāsinā, de cadascun mitja unça; diyā almiski dolç, qūnfiqsiyū Ŷinṭil, de cadascun iṭriš idramiš; qural pirbaraṭ, dūš idramaš miŷā; margaliṭiš birbaraḏīš, miŷā idrawmā. Šiyā ṭūṭ mišqalad fīṭ a mudu di qarḏiyal dišfiṭ amā širub di pūbinā šaqūnš arṭi. Fi».
[Edició regularitzada:] ‘Pólvora que alegra, ço és, pólvora d'alegria d'Almansor. Pólvora d'alegria de canyó preparat, pólvora de diacatolicon, de cadascun dues dracmes; triaga de citró [=llimona], diasene [=diasén], de cadascun mitja unça; dialmesc dolç, confecció [de] Gentil, de cadascun tres dracmes; corall preparat, dues dracmes [i] mitja; margalides [=perles] preparades, mitja dracma. Sia tot mesclat fet a modo de cordial desfet amb xarop de bovina segons art. Fi'. |
| Altres persones relacionades |
| Autoritat citada: | Al-Rāzī (c. 864 – c. 925)
Foligno, Gentile da (s. XIII últim quart – 1348) |
| Sinopsi |
| Sinopsi: | Recepta per a refer els malalts convalescents, a partir del Llibre d'Almansor de Rasís i de Gentile da Foligno, i reproduïda en una miscel·lània mèdica en àrab i en aljamia elaborada, probablement, per un metge morisc valencià anònim. |
| Públic/intenció: | Un metge morisc valencià anònim. |
| Públic/intenció: | Metges |
| Transmissió |
| Manuscrits: | Muro d'Alcoi - Col·l. Momblanch - s/n [medicina] - f. 22v |
| Bibliografia |
| Edicions: | Labarta (1981), "Textos para el estudio de la ...", pp. 293-294
Barceló - Labarta (2009), Archivos moriscos: textos árabes ..., *** |
| Bibliografia: | Farmacopees citades:
Duch i Torner (2000), La Concòrdia dels apotecaris de ...
Castell (2010), Theórica y prática de ... |
| Observacions |
| Text en català aljamiat en alfabet àrab, amb algun fragment menor en àrab.
La recepta declara provenir de l'Almansor de Rasís i inclou entre els ingredients una confecció de Gentile da Foligno. Aquestes dades descarten que la font directa sigui l'obra de Rasís (Kitāb al-Manṣūrī) i apunten cap a algun comentador universitari de la traducció llatina del persa (Liber Almansoris), segurament per conducte d'algun receptari mèdic en català. Per les mateixes raons, la traducció catalana de l'obra d'Al-Rāzī, Llibre d'Almansor, Traductor: Anònim, conservada fragmentàriament, tampoc no en pot ser la font. El capítol 13 del llibre IX de l'Almansor, sobre la malenconia, reporta una recepta d'unes píndoles fetes d'una confecció d'epítim que fou adaptada per Gentile da Foligno als seus Consilia. La fórmula de Gentile es recollí en farmacopees posteriors (Concordie apothecariorum Barchinone 1511, f. XXXVrv), però no correspon a la del morisc. La Concòrdia de Barcelona de 1511 recull unes pólvores de l'alegria de Galè (ff. XXXIIIIv-XXXVr) i unes altres que alegren fetes a partir de l'electuari donat al mateix capítol esmentat de l'Almansor (f. XXXVIIIr; reproduïda a Castell, Theórica 1592, ff. 113v-114r, i citada per Labarta 1981: 294n com a font d'aquesta recepta), que tampoc corresponen a la del morisc.
La confecció de Gentile da Foligno que cita com a ingredient deu ser la Confeccio Gentilis recollida per la Concòrdia de Barcelona de 1511 (f. LXXXVIIr), que és per als defectes del cor i la frigidesa i s'ha de confegir en forma de tauletes, i no el xarop d'endívia, molt més complex i líquid (Castell, Theórica 1592, f. 45r), com interpreta Labarta (1981: 294n).
Per a la indicació i els efectes d'aquesta recepta, vegeu Castell, Theórica 1592, ff. 113v i 144r, on comenta dues receptes de pólvores, una d'extreta de l'Antidotarium Nicolai i la de les fetes de l'electuari de Rasís. |
|
