MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op5155 (22 / November / 2024)

Anònim. Oracions per afavorir el part i altres finalitats (Col. Serradesanferm, Borrell 2)

Publicació de la fitxa: 2015-11-14
Darrera modificació: 2024-10-25
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Identificació

Autor:Anònim
Títol regularitzat:Oracions per afavorir el part i altres finalitats (Col. Serradesanferm, Borrell 2)
Llengua:Català
Llatí
Data:estimada - s. XV-2
Notes sobre la datació:Datació del testimoni conservat.
Estat de l'obra:conservada
Forma:prosa
vers
Gènere:Eixarm
Oració
Matèries:Màgia - Màgia mèdica i protectora
Medicina - Ginecologia, obstetrícia i cosmètica

Contingut

Consistència:completa
Conservació:completa

Íncipit

Íncipit text:«Aquesta oració és de la Verge Maria, e à aytal propietat: que tota persona qui la digua ho lla fassa dir ho lla port ab bona devoció no li cal aver pahor que moyra...»
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 51.

Èxplicit

Èxplicit del text:«... cum sana e salva portets lo teu preciós e car fill e·l desliurets, axí sana e salva lo posca jo desliurar, la mia persona e lo que jo aport, sens tot perill. Amén».
Colofó:«Angelina, serventa de Déu».
Font:A partir de Vila - Sierra 2012: 52.

Continguts

Índex de continguts
(rúbriques o epígrafs):
(1) «Aquesta oració és de la Verge Maria... fou trobade sobre lo sant sepulgra de la Verge Maria»; (2) «Aquesta oració és bona a tota dona qui sia encaraguade, que la port ab bona devoció e nos porà afollar»; (3) «Altra oració provade»; (4) «Altra oració apropiade»; i (5) «Aquesta oració és molt apropiada a totas cosas e anamichs e ha donas de part e moltas altras propietats».

Materials complementaris

Text del pròleg:[De la núm. 1:] «Aquesta oració és de la Verge Maria, e à aytal propietat: que tota persona qui la digua ho lla fassa dir ho lla port ab bona devoció, no li cal aver pahor que moyra a mala mort; e tota dona qui vage de parts e la tingua sobre si, no li cal aver pahor que moyra del part, ni aurà l'infant mort ni afollat de negunes membres, ni·s porà afollar, ni lli cal aver pahor de mals sperits; e si neguna persona serà endemoniade e que li ligen aquesta oració .V. veguades, lo mal sperit se na yrà espeventablement; e no porà morir en ayga, ni en foch, ni en batalla; no porà morir sens confeció, e serà gordat de tot perills. Aquesta oració fou trobade sobre lo sant sepulgra de la Verge Maria, e diu axí» (a partir de Vila - Sierra 2012: 51).

Altres persones relacionades

Recopilador:Angelina (fl. s. XV-2)

Sinopsi

Sinopsi:Cinc oracions protectores per a dones embarassades i parteres. La primera i la darrera expliciten també altres finalitats, però totes elles semblen adaptades a aquell objectiu de forma preeminent. Al testimoni conservat hi ha el nom d'una dona, Angelina, al final de l'última, que també és la darrera obra del ms.
Públic/intenció:Creients cristians
Dones
Pacient

Transmissió

Manuscrits:Sant Hilari Sacalm - Col·l. Serradesanferm - Ms. el Borrell 2 - ff. 11r-16v

Bibliografia

Edicions:Carreras i Candi (1921-1922), "Lo Passament de la Verge María ...", pp. 220-222
Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 51-52 - Aquí texts 2-5 [i.e. 2-6]
Bibliografia:Vila i Medinyà - Sierra Valentí (2012), "Textos populars catalans dels s ...", pp. 38 i 52n

Observacions

La núm. 1 («Jesucrist, fill de la verginitat e fill de la divinitat trinitat de Déu...»), en català, és la més llarga; conté un pròleg explicatiu de les diferents virtuts que té, entre les quals es destaca la utilitat en el part (no morir-hi, no patir un avortament, tenir l'infant sa). Se'n conserva una altra versió: Anònim, Oració trobada al sepulcre de la Mare de Déu. Abans de la núm. 2 hi ha una invocació a Jesucrist («Jhesus Christus»), que es repeteix a l'inici del text de l'oració («+ Jhesús. Anna hach santa Maria. Santa Elisabet hach sent Johan Baptista...»); combina el català i el llatí al text, que en part adapta el salm 1, i és explícitament per evitar l'avortament. La núm. 3 («Deus havant e jo aprés, e la vera creu santa de ciprer...»), en català, inclou versos de l'anomenat Parenostre del llop i és per garantir un bon embaràs. La núm. 4 («Nam ci ambulavero in medio umbre mortis...») conté només el text en llatí el salm 22, entès aquí per a una finalitat talismànica similar. La núm. 5 («Benedictio Deus Patris cum angelis suis sit super me...») torna a combinar el català i el llatí, amb una adaptació del salm 90, té per objecte afavorir un bon part i el naixement d'un infant sa.

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).