MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

op4758 (26 / November / 2024)

Sèneca. Epístolas de Séneca [Castellà]. Traductor: Anònim

Aquesta obra és:

Traducció de: Sèneca. Lletres a Lucil·li versió 1 [Català]. Traductor: Anònim

Traducció de: Sèneca. Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium [Francès]

Traducció de: Sèneca. Epistulae morales ad Lucilium [Llatí]

Publicació de la fitxa: 2014-01-07
Darrera modificació: 2020-02-18
Bases de dades:Translat

Descripció

Autor:Josep Pujol

Identificació

Autor:Sèneca
Títol regularitzat:Epístolas de Séneca
Traductor:Anònim
Llengua:Castellà
Data:estimada - ante 1459
Estat de l'obra:conservada

Transmissió

Manuscrits:Madrid - BNE - Manuscritos - 8852

Bibliografia

Bibliografia:Martínez Romero (2014), "Conexiones románicas: las ..."

Observacions

La versió castellana deriva d'un manuscrit català semblant al de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (Zinato (1994), "Le traduzioni catalane di opere ...", p. 178). Conté només les epístoles 1-48 de les 124 epístoles senequianes. El mateix manuscrit transmet a continuació una altra versió castellana de 35 epístoles, feta directament a partir de la traducció francesa (Martínez Romero (2014), "Conexiones románicas: las ...").
La traducció podria tenir a veure amb un pagament del rei Alfons el 1425 per la feina de copiar i relligar unes epístoles de Sèneca en castellà (Martínez Romero (1998), Un clàssic entre clàssics ..., pp. 28-29), però també es podria referir a la traducció castellana derivada de la versió italiana (Zinato (1992), "Volgarizzamenti delle Epistulae ...", pp. 382-383, nota). Vegeu Observacions a Sèneca, Versió francesa anònima de les Epistulae morales ad Lucilium).

What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).